Joan Marc Restaurant
  • 16/07/11 RECEPTES

    PIZZES CASOLANES

    Hola a tutti!
    Ahir vespre férem pizzes per a sopar a casa amb convidats, passàrem gust i ara us explico la meva recepta SECRETA.
    Ingredients:
    200 g aigua
    20 g llevadura de forner
    300 g farina de força
    5 g sal
    QS orenga seca o julivert fresc picat
    1/2 cabeça d’alls picats
    15 ml oli oliva verge
    Elaboració:
    Dissoleu la llevadura de forner amb l’aigua freda (a temperatura ambient). Mescleu la resta d’ingredients i feu un volcà (o mescleu-los dins d’un bol si us és més cómode), a continuació, aboqueu-hi l’aigua amb la llevadura dissolta.
    La següent passa és la més important per a gaudir de l’èxit, heu de pastar la massa uns 10′ o 15′ sense perdó (jo, a casa, i només a casa 😉 , aprofito per a fer una cerveseta mentres la treballo).
    Tapeu la massa amb un pedaç o amb un bol i deixeu-la tovar 20′.
    Passat el temps de tovar, enceneu el forn a 200º C i deixeu a dins les palanganes d’enfornar la pizza, doblegueu la massa per la meitat, com si tancàssiu un llibre, i estireu-la tan fina com us agradi (ajudeu-vos  d’un corró i farina perquè no se us aferri a la taula). Piqueu la massa amb una forqueta per tal d’evitar que us faci bombolles dins el forn. Un pic estirada la massa, deixeu-la tovar una mica, just el temps que s’acaba d’encalentir el forn.
    En tenir el forn a punt, treis la palangana roent, tireu-hi a sobre un bon raig d’oli verge, estireu-hi la massa a sobre i tireu-hi un altre raig d’oli. Apa, enforneu-la 7′. Aquesta passa és important si voleu que tota la massa us quedi ben cruixent. Penseu que els forns casolans no són com els d’una bona pizzeria, per tant, us heu de valer de l’enginy.
    Passats els 7′, més o manco, quan la massa comença a agafar coloret, treis-la del forn i ara sí, escampeu-hi la salsa de tomàtiga, mozzarella di buffala i tots els ingredients que us vénguin de gust i enforneu-la un altre cop uns 10′ més o fins que sigui cuita.
    A mi personalment, m’hi agrada combinar a les pizzes ingredients cuits amb d’altres de crus com rúcola, alfàbrega fresca, parmesà ratllat al moment de servir, xorís, etc., i sempre, per a rematar, un altre bon raig d’oli verge cru.
    Apa, us penjo unes fotografies i veure si us animeu!!!
    Ciaooooooooooo.

    Fent la pasta
    La pasta
    La pasta, tota sola dins el forn: 7′ a 200º C
    La pizza amb els ingredients a sobre, 10′ més
    Els darrers detalls: escames de formatge: chedar, parmesà o maonès, mmm!
    El resultat final

    no responses
  • 14/07/11 RECOMANACIONS

    LIBRE DE SENT SOVI

    Avui us faig una recomanació curiosa: us convido a conèixer el Libre de Sent Sovi (Barcelona: Barcino, 1979), una obra d’autor anònim publicat, segurament, a principis del segle XIV. Tal com destaca Rudolf Grewe al pròleg, es tracta del text sobre cuina més antic que es coneix en català. Inclou un conjunt de dues-centes vint receptes que es cuinaven a l’Edat Mitjana en els territoris de parla catalana. Com que són plats anteriors al descobriment d’Amèrica, no inclouen els ingredients que més endavant arribaren d’aquell continent; tot i això, és una oferta variada, refinada i saborosa. En definitiva, doncs, l’obra és una mostra de les profundes arrels històriques de les nostres maneres de cuinar i que, val a dir-ho, encara posseeixen molts dels plats que mengem avui en dia.
    no responses
  • 13/07/11 PROJECTE

    MÁS MADERAAAAAAAAAA!

                  Aquesta setmana han entrat els fusters i entre burballa i serradís no deixen mai el somriure.

    Us presento en Miquel i en Pedro, germans i propietaris de MIARSA.
    La fusteria és ENORME!

                                                                      Un sofà? Jo no entenc res.
                                                                             

    no responses
  • 12/07/11 DITES

    DITA

    Ja tenim aquí la dita de la setmana:
    Caminante: come, bebe y que nada más te importe
    Asurbanipal Sardanápalo (668 – 627 a. C.) rey de Asiria
    no responses
  • 11/07/11 TRUCS

    POLLASTRE ROSTIT SENCER

    Abans de rostir un pollastre és molt important fer-lo net per dins amb aigua clara i freda, sota l’aixeta, per extreure qualsevol resta de sang o humitat que pugui contenir bacteris. Un pic net, eixugueu-lo amb paper absorbent i retireu la resta de plomissol que hi pugui haver a la pell.
    Així ja el tendreu a punt per a farcir o enfornar-lo directament.
    no responses
  • 09/07/11 RECEPTES

    MANTEGA AROMATITZADA MAITRE D'HOTEL

    Aquest és un plat clàssic dins els clàssics, però que us agradarà tant que segur que repetireu!
    Les mantegues aromatitzades són fàcils de preparar, saboroses i de colors molt alegres, depenent de la seva composició. Aquestes poden emprar-se per a fer canapés, acompanyar verdures, peix o carn torrada o emprar-se com a substituta d’una salsa.
    Ingredients:
    150 g de mantega pomada
    20 g julivert picat
    el suc de mitja llimona
    QS sal
    1/4 pebre de cirereta picat (opcional)
    Elaboració:
    Mescleu tots els ingredients amb una lengua pastissera i col·loqueu la mescla sobre paper de plàstic transparent i formeu un rotllo. Acte seguit, guardeu-lo a la gelera fins que sigui sòlid, talleu-ne discs i ja podeu emprar-la sobre l’aliment just a moment de servir-lo.
    Empreu la vostra imaginació per a fer mil mantegues aromatitzades. Segons l’ús desitjat, podeu elaborar-ne a base de mostasses, olives, tòfona, tomàtiga, marisc, …
    BON CAP DE SETMANA!
    no responses
  • 07/07/11 RECOMANACIONS

    AROMA ÀRAB

    Avui us recomano un llibre que em fa regalar, fa ja uns quants anys, un bon amic meu: Aroma àrab. Receptes i relats, de Salah Jamal. Us copio unes paraules d’Ignasi Riera al pròleg:
    Aroma àrab és molt més que un reeptari de cuina àrab, però no és menys: proposa solucions concretes a qui es tanqui en una cuina per elaborar les delícies culinàries d’una de les civilitzacions mundials amb major pes demogràfic (…). El llibre és, a més, una crònica i l’inici d’una novel·la: Salah Jamal ens explica passatges de la seva vida familiar en una família de deu germans, de la seva infància i de la seva adolescència, del viatge permanent que ha estat la seva vida, de l’aventura individual i col·lectiva del seu poble -que l’autor té la sagacitat de narrarsense pretensió d’epopeia i encara menys de tragèdia-.
    Com veiem, novament menjar i vida van de la mà en una obra que, sens dubte, us interessarà força!  
    no responses
  • 07/07/11 PROJECTE

    SOM DEL BARÇA!!!

    Blau…

    i grana!!!
    Com veieu, la cosa segueix endavant. Ara, fins i tot, pot dir-se que el nostre interior és blaugrana! Fora bromes, el projecte es va consolidant gràcies a la tasca de totes les persones que us hem anat presentant. A poc a poc i bona lletra, arribarem a bon port!
    no responses
  • 05/07/11 DITES

    QUÈ MENGEN A LES RONDALLES?

    Sens dubte, les rondalles mallorquines són un tresor cultural que ens permet saber con vivien, quines peces de roba portaven i, allò que més m’interessa, què menjaven els nostres avantpassats. En l’àmbit de la ficció narrativa, Mossèn Alcover incorpora sovint tocs de versemblança que ens permeten identificar quins són els plats que solien menjar-se a la Mallorca de finals del XIX. Un exemple molt clar el trobem a la rondalla La Bella Ventura o es ca negre sense nas:
    I com se féu hora de dinar, s’asseu a sa taula i ses ombres li dugueren un arròs engrogat sa cosa més avenguda i delitosa i uns escaldums de primera i capó farcit i porcella rostida, i llesques de papa i menjar blanc, i tronges i cireres i fraules i pomes i peramenys i magranes, perquè sa fruita d’ets abres d’aquell jardí era de tot l’any.
    Un altre exemple que ens fa la boca aigua apareix a Es reim del rei moro amb set pams de morro:
    Com va esser hora de berenar, una ombra else fa senya d’entrar an es menjador, hi entren, s’asseuen en taula, altres ombres les duen una truita d’ous i sobrassada, que no la se pogueren acabar. Llavò surten a estirar-se ses cames per dins es verger i, com va esser hora de dinar, una ombra else va a cercar i else mena dins es menjador, les fa asseure a sa taula i no ho volgueu sebre es dinar que aquelles ombres else dugueren: arròs engrogat, aufegat dolç, porcella rostida, greixonera de brossat, tota classe de fruita i un vi d’aquell més entremaliat.
    I, com aquests, molts d’altres casos ens permeten tenir notícia de les menges de l’època i ens demostren, a més, que els costums alimentaris no han canviat tant: qui no passa un bon gust quan té davant un arròs engrogat, porcella rostida i una greixonera de brossat? I, qui no ho creu, que ho vaja a cercar!!!

    no responses
  • 04/07/11 TRUCS

    TRUC: LLEGUM PER A ENFORNAR

    A l’hora de fer un motlle de pasta brisa per a una tarta, poseu-li a sobre, just abans d’enfornar-la, un paper de plata amb uns pesos de llegum (cigrons, llenties,…) i així evitareu que es fassin bombolles a la massa.
    Una vegada cuita aquesta pasta brisa, ja podeu farcir-la del que volgueu i si fa falta, torneu a enfornar-la.

    no responses
Blogs Recomanats

Ajo negro
Bojos per la cuina
Salsa de chiles
Chefsins

Post Recents
Arxius
1 2 3
Copyright © 2019. Plaça del Blanquer, 10. Inca. Mallorca. Tel: +34 971 50 08 04