• 29/07/11 RECEPTES

    VINAGRETA BAIXA EN CALORIES

    Aquesta vinagreta estiuenca combina bé amb la majoria d’amanides, i només us torbareu 5′ a preparar-la.
    Ingredients:
    1 cc mostassa Dijon a l’antiga (la que té els granets)
    El suc de 2 llimones
    120 ml de suc de tomàtiga natural (passada pel túrmix)
    25 g de ceba blanca (l’estiuenca per a fer trempó)
    2 cs d’oli d’oliva
    1 cs d’alfàbrega fresca (de fulla grossa o petita) tallades
    Sal
    Elaboració:
    Bateu la mostassa amb el suc de llimona dins un bol i quan s’hagi mesclat bé hi afegiu la resta d’ingredients, excepte l’alfàbrega, que la hi incorporareu just al moment de servir.
    Senzill, ràpid i amb un resultat notable! Les amanides canvien molt!!!
    no responses
  • 28/07/11 PENSAMENTS

    RESPECTUOSAMENT, PRESIDENT BAUZÁ

    Ahir, llegint el diari Última Hora, vaig veure filtrat com a DETALL de notícia, que vostè publicà via Facebook, amb caràcter personal, el menú, fotografia inclosa, que féu el dia en què es reuní al ministeri d’economia amb la senyora Elena Salgado.
    Com a comentari, i des d’un caire apolític, entenc que vostè i tothom pot fer l’ús que vulgui de l’esmentat Facebook, però d’aquí a fer-ho públic en un diari, i més fent-ne populisme emprant l’austeritat suposada, pot arribar a ésser insultant.
    No vull polemitzar entre el fast food, slow food, cuina sana i cuina industrial, aquesta, ara no és la intenció, simplement trobo xocant el fet de pensar que un dia laboral, vestit amb “traje” i corbata pel seu estatus i imatge de president de les Balears, faci públic el menjar (fotografia inclosa del menú) en un fast food, imaginar-me’l aquest proper diumenge, amb banyadors i un polo de marca menjant, no sé, caldereta de llagosta a Menorca. És un dir, i no una crítica del menjar, vostè com tothom amb els seus diners pot fer el que vulgui, altra cosa seria un dinar laboral pagat amb els diners del poble, però trobo que és massa gratuït fer públiques unes coses i d’altres no, i més encara, els flocs han de diure amb les castanyetes i potser tocava dinar en un restaurant una mica més formal, pensem que allà també hi treballen persones que, a causa de la crisi, han reduït equips de treball i necessiten el suport de tots.
    Amb tot, voldria enllaçar aquest humil comentari amb l’opinió del tristament desparegut cuiner Santi Santamaria, escrit al seu bloc i titulat Amb tot el respecte, President, dirigit al senyor Artur Mas:
    http://blog.santisantamaria.com/2011/02/amb-tot-el-respecte-president/
    one response
  • 27/07/11 RECOMANACIONS

    LA COCINA SEFARDÍ, de ROBERT STERNBERG

    Si fa uns quants dies us parlava de cuina amb aroma àrab, avui toca parlar d’una altra cuina, segurament no tan coneguda però igualment atractiva: la de la comunitat jueva (la paraula sefardí procedeix de l’hebrea Sepharad, Espanya, i abraça els jueus de l’àrea mediterrània). En l’obra que us recomano el rabí Robert Sternberg, després de fer un breu repàs de la història del seu poble i dels principals ingredients que s’utilitzen en aquest tipus de cuina, ens ofereix un seguit de receptes (organitzades en les seccions habituals: entrants, ensalades, posatres, etc.) d’allò més interessants: impanadas (pastes salades de la zona de Portugal), boyos (pastes, també salades, farcides de formatge i fetes de massa fermentada), albergínes imam Bayildi (albergínes farcides), peix sofregit a la jueva, i, fins i tot, kebab de vedella o be adobat. Alguns dels plats van acompanyats amb les il·lustracions pertinents, la qual cosa fa que quedi més clar el mètode d’elaboració.
    La veritat és que és un llibre que paga molt la pena de llegir, ja que ens descobreix unes arrels que cal no deixar perdre.
    B’Tayavon (Bon profit!)
    2 responses
  • 26/07/11 DITES

    CAMILLERI II

    La setmana passada ja us vaig presentar l’univers literari (i gastronómic!) d’Andrea Camilleri. Com que em fascina la senzillesa i l’encert de les receptes que ofereix, us en presento una altra citació (en aquest cas, de l’obra La excursión a Tíndari. Barcelona: Salamandra, 2001). Com veurem, el comissari Montalbano ens presenta un altre plat força curiós: la pappanozza.
    Sentado en la galería, había disfrutado de la pappanozza que desde hacía tiempo le apetecía saborear. Un plato pobre: patatas y cebollas hervidas un buen rato, reducidas a puré con el tenedor y aliñadas con ucho aceite, vinagre fuerte, pimienta negra recién molida y sal. Se come utilizando un tenedor preferentemente de hojalata (tenía dos que guardaba celosamente), quemándose uno la lengua y el paladar y, por consiguiente, soltando tacos a cada bocado.
    En resum, un plat molt senzill de fer i que, fins i tot, ve amb les instruccions que cal seguir a l’hora de degustar-lo!!!
    no responses
  • 25/07/11 TRUCS

    AMANIDES

    Avui vull compartir amb vosaltres un parell de reflexions sobre un plat moltt típic de l’estiu: l’amanida. Per començar, cal tenir en compte que si feu una amanida trempada amb una bona vinagreta heu d’evitar servirla acompanyada de vi, ja que el gust de la vinagreta «mata» el del vi a causa de la seva acidesa. Així, és millor servir l’amanida amb aigua o amb un refresc, i deixar la copeta de vi per després, amb el formatge o les postres.
    D’altra banda, tampoc no és una tasca tan senzilla com sembla preparar una amanida: sabíeu que si se serveix una combinació de diversos tipus de lletuga s’han de mesclar primer les varietats més dures i anar incorporant al final les més tendres? Sabíeu que, si voleu posar-hi la ja esmentada vinagreta no la hi heu de posar fins a l’últim moment, just abans de servir el plat a taula? I sabíeu que la vinagreta no és la mateixa salsa quan conté una gran quantitat d’oli que quan en té poc?
    (imatge extreta de la web http://www.recetas.solosabores.com/)
    no responses
  • 22/07/11 RECEPTES

    TOMÀTIGA SECA

    Amb la calor de l’estiu tenim la plena de les tomàtigues, que ens arribaren a través de Mèxic. És un producte del qual podem trobar-ne de moltes varietats al mercat o plaça; si podeu triar, cerqueu la de Cor de Bou, per a mi una de les millors.
    Ingredients:
    4 tomàtigues d’amanida (cor de bou, de pera, tomàtiga rodona, …)
    QS oli verge
    2 pessics de sucre
    1 pessic de sal
    QS farigola fresca o alfàbrega
    Elaboració:
    Escaldeu les tomàtigues i refredeu-les al moment (us anirà millor per a pelar-les). Talleu-les a grells i traieu-los les llavors, que podreu emprar per a altres elaboracions.
    Trempeu els pètals de la popa de tomàtiga amb l’oli verge, el sucre, la sal i les herbes aromàtiques.
    Disposeu les tomàtigues trempades sobre una llauna amb paper de forn i enforneu-les a 90º C durant 60′ o fins que estiguin al vostre gust de sec.
    Aquests pètals podreu emprar-los per a trempar amanides, fer uns macarrons, condimentar un arròs de peix, …
    Apa, que passeu un bon estiu!
    no responses
  • 21/07/11 RECOMANACIONS

    PA

    Sens dubte, el pa és un ingredient imprescindible de la nostra taula. Tots en mengem, ja sigui per acompanyar el menjar (per fer mulles, vaja) o acompanyat amb formatges o embotits. En els darrers temps, s’ha posat molt moda fer el pa a casa, bé en el forn o en les màquines panificadores que podeu trobar en qualsevol establiment on venguin electrodomèstics. Per tal d’ajudar-vos una mica en aquesta tasca, us recomano un llibre que inclou un bon seguit de consells, recomanacions i receptes per fer els millors pans. El seu títol és Pan en casa. Del horno al corazón, i l’autora Anna Bellsolà (Barcelona: Océano, 2010). 
    El llibre inclou receptes tradicionals (per exemple, la de la xapata), però també d’altres més innovadores com la del pa d’hamburguesa, el pa de pita, el pa amb cervesa, el pa amb tomàtiga seca, etc. Pareu atenció a la pàgina 178: hi ha una recepta de pa de xocolata blanca!!!
    one response
  • 20/07/11 PROJECTE

    LA NOSTRA CARA

    Si la cara d’un llibre és la portada, la d’un negoci és la façana. La nostra ja comença a tenir forma, què en trobeu? Hi ha diferència respecte de la primera foto que posàrem, no? Encara falten molts de detalls, però això no s’atura, de cada cop fa més via!
    
    one response
  • 19/07/11 DITES

    ANDREA CAMILLERI

    Si fa unes setmanes us parlava de Vázquez Montalbán, avui toca parlar d’un autor que sens dubte n’és deutor: em refereixo al sicilià Andrea Camilleri, creador de les aventures del comissari Montalbano (us sona el nom?). Gastronòmicament, tornem a ser davant uns textos en els quals hi ha tota una sèrie de receptes, descripcions i consells molt interessants (sempre des de l’òptica d’una senzillesa enlluernadora). Avui, per exemple, us citaré un fragment de la novel·la La pista de arena (Barcelona: Salamandra, 2010), en el qual es descriu un àpat certament temptador:
    Un plato hondo con tanta caponatina que rebosaba. Seis salmonetes con fritura de cebolla y berenjena. Comida más que suficiente para dos personas. Había vino. Puso la mesa. Hacía fresco, pero no soplaba ni pizca de viento. Para más seguridad, fue a ver si le quedaba whisky. Había una botella con sólo dos dedos.
    Per cert, sabeu què és la caponatina? 😉
    no responses
  • 18/07/11 TRUCS

    TRUC: CONSERVACIÓ DE FARINES

    La farina comuna ha de guardar-se en capses hermètiques, en un lloc fresc, sec i fosc, i podeu emprar-la durant sis mesos. En canvi, les farines integrals tornen dolentes més aviat, per la qual cosa les guardarem també dins una capsa hermètica però no més de tres mesos.
    Per evitar la contaminació, sempre serà preferible guardar-les dins recipients separats.
    no responses
1 2 3