• 30/08/11 DITES

    LA DITA DE NA CARME

    «La cuina, tant la domèstica com la professional, va a cavall de l’art. Un art que treballa amb productes naturals, és a dir, irrepetibles i diferents. Dins d’una mateixa qualitat de producte, no existeix un all exactament igual que un altre, ni tampoc un tomàquet o una ceba, molt menys un peix o un tall de carn. Només per aquest fet, en la cuina, a més de dominar la tècnica per fer-la correctament, cal també una gran capacitat d’atenció en els productes durant tot el temps que dura l’execució d’una recepta, precisament per saber fixar totes les propietats de gustos i textures del que s’està cuinant. Per aquesta raó, quan en un plat hi ha algun defecte o imperfecció, sempre hi ha una explicació física del que ha passat. La cuina també ens demana que ens hi acostem amb humilitat i esperit crític».
    Carme Ruscalleda (Cuinar per ser feliç. Barcelona: Columna, 2004)
    no responses
  • 29/08/11 TRUCS

    OUS BULLITS

    És un error molt habitual oblidar que és possible bullir malament els ous. Idò, per a aquells qui no ho saben, és molt fàcil fer-ho. Quan els ous es bullen en excés, les proteïnes del vermell, que contenen àtoms de sofre, alliberen un gas denominat sulfur d’hidrogen, el qual fa una olor bastant desagradable (olor d’ous podrits, en definitiva). Aquest gas, a més, contamina aquest vermell i el tenyeix d’un color gris verdós. 
    Per bullir els ous correctament, cal submergir-los dins aigua bullent (mai freda) i, tot seguit, quan l’aigua torna a bullir, cal mantenir la cocció durant deu minuts. Després d’aquest temps s’han d’introduir ràpidament els ous dins aigua freda, perquè així seran molt més bons de pelar.
    no responses
  • 27/08/11 RECEPTES

    BUNYOLS DE FIGA

    Ja arriba el final d’estiu
    i amb ell una bona amiga.
    Saps qui és, tu que ets tan viu?
    No ho vols dir? Idò la figa!
    Aquesta recepta és comuna al Baix Ebre i comarques veïnes, incloent el País Valencià, però de ben segur que a les Illes també ens agraden les figues, i molt! O no?

    Ingredients:

    2 dotzenes de figues seques
    200 ml d’aigua o millor, si no n’han de menjar nins, de cassalla o vi dolç
    Ratlladura d’una llimona
    2 ous
    500 ml aigua
    1 cc (cullerada de cafè) impulsor químic
    QS farina
    10 g sucre
    1 pessic de sal

    Elaboració:

    Hidrateu 60′ les figues fora el capoll i tallades a la meitat amb l’aigua o el licor. Passat el temps o en estar prou hidratades, les podeu escórrer bé.
    Mescleu dins un bol, o sobre la taula de treball fent un volcà, la farina, els ous, la sal, el llevat químic i la ratlladura de llimona. Us ha de quedar una pasta consistent, però no gaire espessa.
    Passeu per farina les figues (han d’estar ben eixutes) i després per la pasta que heu preparat. Fregiu els bunyols dins oli abundant de gira-sol.
    Per acabar, podeu espolvoretjar els bunyols amb sucre glas o mel i acompanyar-los d’una copa de mistela, anís o orujo o amb un bon gelat de vainilla!
    no responses
  • 25/08/11 RECOMANACIONS

    UN PAÍS PARA COMÉRSELO

    Aquest hivern a casa hem mirat un programa que penso que està molt bé: Un país para comérselo. El condueixen els actors Juan Echanove i Imanol Arias, i ens mostra les particularitats gastronòmiques de diferents regions espanyoles. Es tracta d’uns reportatges en què els actors participen de manera directa en la cerca dels ingredients (pesca, recol·lecció, etc.) i en l’elaboració dels plats, per la qual cosa el to és molt proper i amè. Ara, a més, n’han tret un llibre que recull els millors moments del programa. I, si no vaig malament, la temporada que ve TVE n’oferirà una segona part. Ja ho sabeu, si voleu veure reportatges realment interessants, mireu Un país para comérselo!!!
    Us deixo un vídeo en què podeu veure la primera part del capítol dedicat a Galícia:
    La segona temporada tendrà un al·licient afegit: parlaran de Mallorca!
    no responses
  • 24/08/11 PROJECTE

    JA TENIM LA CAMPANA I EL FUMERAL (A MITGES)!!!

    La cuina ens la munta INOX SÓLLER i diuen que ens quedarà una xulada! Bé, ja ho veurem, no?
    Impulsió d’aire

    En Xisco, l’amo i mestre amb l’acer inoxidable.

    Hem hagut de foradar un poc : (

    El dia que ens dugueren una gelera

    Uffff, qualcú havia de fer la foto, no?
    Quan miram enrere, veiem l’esforç i la feinada feta per arrencar aquest projecte, quan miram endavant veiem que és qüestió dies… Ens hi veiem aviat!
    3 responses
  • 23/08/11 DITES

    LA DITA

    Un homenatge al mestre:

    “L’explícit i voluntariós elogi de la creativitat acaba produint més cretins que creadors, perquè el fet de pensar que la creativitat es troba en la radicalitat és un error colossal»
    Santi Santamaría
    no responses
  • 22/08/11 TRUCS

    L'OLOR DELS FORMATGES CAMEMBERT

    Sovint ens preguntem: per què fan aquesta olor tan forta, els formatges camembert? Idò és perquè una part important dels àcids greixosos hi és en forma lliure (és a dir, no estan incorporats als triglicèrids) a causa de l’acció dels enzims lipasses dels microorganismes durant la maduració.

    Així, els Penicillium camemberti posseeixen una important activitat d’atac i transformació dels greixos. Es localitzen sobretot a prop de la superfície i aquests microorganismes hidrolitzen els triglicèrids, provoquen que el formatge s’ablaneixi per la proteòlisi (especialment, el camembert molt fet) i formen el gas denominat amoníac. Aquest gas és el que provoca l’olor que, de vegades, fa que no ens véngui de gust tastar aquest tipus de formatge. Tot i això, heu de saber que la maduració d’aquests formatges en atmosferes d’amoníac sembla que en millora notablement la qualitat.
    Finalment, un truc per a quan comprem un camembert ben madurat: l’hem de col·locar a la part alta (de la gelera a l’estiu, si pot ser defora, a la part alta de la cuina quan no fa tanta calor) en una bossa totalment hermètica, això l’olor no es mesclarà amb els altres aliments.
    2 responses
  • 19/08/11 RECEPTES

    NYOQUIS DE PATATA AMB SALSA DE TOMÀTIGA

    Els nyoquis, originaris d’Itàlia, són una preparació a base de patata, farina o sémola de maís. Se’ls dóna forma redona i s’escalfen dins aigua amb sal (o brou). Els nyoquis es poden servir acompanyats amb una salsa de formatge, d’herbes, de verdures o simplement gratinats.
    Ingredients:
    500 g patates de bullir
    120 g farina
    1 pessic nou moscada
    3 vermells d’ou
    50 g formatge maonès curat
    500 g tomàtigues madures
    1/2 ceba
    1 all
    Oli d’oliva
    Vinagre de Xerès
    Alfàbrega fresca, farigola fresca o llorer sec
    Primer de tot, es couen les patates amb la pell neta, 40′ més o manco, dins aigua bullint en sal o (millor) dins el forn a 190º C. Punxeu-les amb un escuradents o ganivet petit per assegurar-vos-en. Peleu-les en calent i passeu-les pel passapurés.
    Mentre deixeu que el puré de patata es refredi una mica, feu una salsa de tomàtiga amb la segona part de la recepta (jo, un pic he sofregit la ceba i l’all, hi redueixo una mica de vinagre de Xerès per, a continuació, seguir amb la tomàtiga).
    Tornant al puré de patata tebi, afegiu-li la farina, la nou moscada, els vermells d’ou i el formatge maonès ratllat al moment. Us ha de quedar una massa ni massa humida ni massa seca, afegiu-hi farina o una mica d’aigua per a corregir-la si fos necessari.
    Enfarinau la taula de treball i feu uns xurros amb les mans, amb la massa com si fos plastilina, gruixats com el dit gros del vostre peu dret (més o manco, clar). A continuació, talleu els nyoquis del tamany d’una ametlla (penseu que en escalfar-los incrementaran el seu volum) i marqueu-los per una cara amb una forqueta, això és simplement per a donar-los una forma decorativa típica. Finalment, escalfeu els nyoquis dins aigua salada uns 6′ – 8′, coleu-los i condimenteu-los amb la salsa de tomàtiga, a la qual podeu afegir olives pansides, anxoves, tonyina, tàperes i un llarg etc. segons les vostres ganes i imaginació.
    Bon profit, bambinos!
    no responses
  • 18/08/11 RECOMANACIONS

    LAROUSSE

    Una de les obres de consulta que tenc a casa, i que m’ajuda quan sorgeix algun dubte específic, és la Larouse gastronomique en español (no, en català no hi és). Aquesta obra, el comitè científic de la qual compta amb documentalistes, xefs, escriptors, especialistes en nutrició i micòlegs, entre d’altres, ens ofereix tota una sèrie d’entrades referents a productes, receptes, països i altres referents d’interès gastronòmic. Té, a més, una sèrie de làmines i taules amb il·lustracions que complementen de manera molt encertada les explicacions. No és una obra econòmica, però si algun cop la podeu consultar segur que us resultarà molt interessant!
    2 responses
1 2 3