Enguany l’hort de can Font, la nostra finca de Costitx fa més planta que mai i mai més ben dit. Emperò això no és mèrit meu sino dels meus pares, qui ho llauren, sembren, fan el tancat per a que cap conill ens foti els fruits (cosa ben difícil) … En definitiva, que m’allargo massa, aquest estiu l’extenció que li hem dedicat és tres vegades més que els altres anys i hi tenim pebres, alls que ja hem recollit, sofrits, lletugues, albergínies, carabassons … i el més preuat per a mi almanco: tomàtigues cor de bou, les heu tastades? Són espectaculars, grosses, amb molta popa i poca llevor, jo me les menjo com qui menja síndria, sense sal, ni oli, ni res, mmmmmmmm.
Aquestes tomàtigues no són bones de trobar, no n’hi sol haver als supermercats grossos però sí que en podreu trobar a l’Hort de Can Blai (una botigueta d’Inca), a plaça o al mercat si teniu la sort de trobar qualque pagès romàntic que n’hagi sembrat i evidentment a ca nostra, a JOAN MARC RESTAURANT.
Bé, us deixo penjada una foto d’una de les nostres primeres collites de tomàtiga i deixo pendent una fotografia actual del nostre hort.
Salut i bons aliments!

Després d’una lluita mig en silenci, mig a conillons amagar i sempre entre glops, aquestes varietats de raïm deixaran d’ésser considerades il·legals alhora de fer vi, vi de la terra o vi de Mallorca, digueu-li com vulgueu i cateu-los sense «amagar-vos-en».
Des d’aquest humil bloc, vull tranmetre l’enhorabona i ànims a tots el vinicultors per a la llarga lluita que han duit a terme perque això sigui possible i d’aquí a no gaire tots nosaltres poguem catar aquests sucs.
Afegir que amb aquesta fita, feim una passa envant alhora de recuperar varietats pròpies de vinya amb qualitat.