Sens dubte, les rondalles mallorquines són un tresor cultural que ens permet saber con vivien, quines peces de roba portaven i, allò que més m’interessa, què menjaven els nostres avantpassats. En l’àmbit de la ficció narrativa, Mossèn Alcover incorpora sovint tocs de versemblança que ens permeten identificar quins són els plats que solien menjar-se a la Mallorca de finals del XIX. Un exemple molt clar el trobem a la rondalla La Bella Ventura o es ca negre sense nas:
I com se féu hora de dinar, s’asseu a sa taula i ses ombres li dugueren un arròs engrogat sa cosa més avenguda i delitosa i uns escaldums de primera i capó farcit i porcella rostida, i llesques de papa i menjar blanc, i tronges i cireres i fraules i pomes i peramenys i magranes, perquè sa fruita d’ets abres d’aquell jardí era de tot l’any.
Un altre exemple que ens fa la boca aigua apareix a Es reim del rei moro amb set pams de morro:
Com va esser hora de berenar, una ombra else fa senya d’entrar an es menjador, hi entren, s’asseuen en taula, altres ombres les duen una truita d’ous i sobrassada, que no la se pogueren acabar. Llavò surten a estirar-se ses cames per dins es verger i, com va esser hora de dinar, una ombra else va a cercar i else mena dins es menjador, les fa asseure a sa taula i no ho volgueu sebre es dinar que aquelles ombres else dugueren: arròs engrogat, aufegat dolç, porcella rostida, greixonera de brossat, tota classe de fruita i un vi d’aquell més entremaliat.
I, com aquests, molts d’altres casos ens permeten tenir notícia de les menges de l’època i ens demostren, a més, que els costums alimentaris no han canviat tant: qui no passa un bon gust quan té davant un arròs engrogat, porcella rostida i una greixonera de brossat? I, qui no ho creu, que ho vaja a cercar!!!
