Aquesta nit, com cada dijous, IB3 emet el programa Uep, com anam? Per bé que alguns dels plantejaments i les temàtiques que proposen no m’acaben d’agradar, la veritat és que en general està força bé seguir en Toni Ballador i, amb ell, recuperar alguns dels oficis, feines del camp, vocabulari de pagès i receptes pròpies de la nostra terra.

Us en penjo un vídeo promocional. Ja em direu què en trobau, d’aquest programa!

Si hi ha una revista gastronòmica que us puc recomanar especialment aquesta és, sens dubte, la Descobrir cuina. Aquesta publicació periòdica conté una sèrie de seccions que ens presenten la cuina des de diverses perspectives: «Al cistell», que conté una selecció de productes per omplir el cistell o el rebost; «Últim crit», que és una tria d’estris per als més petits de la casa; «Restaurant del mes», que ens ofereix una perspectiva molt ben documentada d’un establiment concret; «»Glop a glop», que inclou mensualment una esplèndida selecció de vins; «Mediateca», que explica quines són les últimes novetats del món de la gastronomia als mitjans de comunicació, etc. A més, és una revista a l’abast d’un públic molt ampli, ja que la seva senzillesa permet que fins i tot aquells lectors que saben poc de cuina gaudeixin de la lectura.

En definitiva, una meravella a l’abast de tots! Ja m’ho contareu!

Per a més informació, consulteu la web http://www.cuina.cat/

… però hem de tornar a parlar de n’Imanol i n’Echanove. Ahir el programa anava dedicat a la nostra Mallorca, i tenia moltes ganes de veure’l. La veritat és que se’m va fer curt, i em va deixar un cert regust amarg ja que penso que haguessin pogur aprofundir un poc en segons quins aspectes. Evidentment, si es parla de gastronomia a Mallorca han de sortir les ensaïmades, la sobrassada i les sopes, però… no trobàreu a faltar altres menges com les panades, el frit, el llom amb col o  el tumbet? A part que no esmentaren productes tan bàsics com les galletes d’Inca (com a bon inquer, penso que és imperdonable que no hi fessin alguna referència) o les figues, referència imprescindible en la cuina mallorquina (vull pensar que l’època en què filmaren el reportatge encara no era el temps). Tot i això, i ja em perdonaran la crítica (sempre constructiva), com ja he dit se’m va fer curt perquè vaig gaudir molt de les imatges que mostraren (l’apartat de fotografia, impressionant), així com també de la presència d’alguns coneguts. Si no l’heu vist, ja podeu córrer a veure’l!

Avui en dia, s’ha posat molt de moda el fet d’anar de tapes. Penso que és una opció molt encertada, ja que et permet tastar plats molt diferent i compartir-los amb la gent que t’acompanya. De locals de tapes, n’hi ha de moltes varietats, preus i qualitats, i jo ara us parlaré d’un parell que considero molt recomanables. Per començar, a Palma hi ha el Tast, a les Avingudes. A banda d’algunes suggerències escrites a la pissarreta, teniu al vostre abast una carta bastant consistent en què hi ha des de tapes molt senzilles (per exemple, una mini hamburguesa) a racions o mitges racions de pernil, formatge, bacallà i altres exquisideses. Altament recomanables les braves, són una delícia!

A la zona d’Alcúdia es localitza Can Punyetes, un històric de les tapes. No accepten reserves, o sigui que si voleu anar-hi a l’estiu prepareu-vos a fer cua! Tenen una carta de racions i mitges racions, i uns preus bastant ajustats. Sempre que hi he anat he passat molt de gust. En destacaria el «rabo de toro» i els plats de pa torrat amb oli, sal, tomàtiga fregada i fonoll marí que podeu demanar per acompanyar els vostres plats.

A Inca, d’altra banda, tenim s’Àngel, un local relativament nou on podem degustar, a més de plats de la carta, algunes tapes realment interessants. En Luis, el xef, fa molt bona feina.

Finalment, a Barcelona no conec gaires locals, però n’hi ha un que visitem sempre que hi fem una escapada: el Tapas, 24. És un projecte del prestigiós xef Carles Abellán, i combina un local força acollidor amb uns plats que us faran abandonar el règim. Les bombes de patata són fantàstiques, i també les múrgules, quan n’és l’època!

I vosaltres, on aneu de tapes?

Per cert, coneixeu els d’anar de tapes? És una pàgina web que fan uns coneguts nostres, i és altament recomanable. Us en deixo l’enllaç:

Aquesta setmana ha tornat a posar-se en marxa un programa que us vaig recomanar fa un parell de setmanes: Un país para comérselo (concretament, n’Imanol i n’Echanove han anat a visitar una ciutat fabulosa, Sevilla). El fan cada dijous a les 23:30, després de la sèrie Cuéntame cómo pasó. D’altra banda, si no l’heu pogut veure en directe podeu recórrer a la programació a la carta que ens ofereix RTVE. L’enllaç és el següent:

Avui toca recomanació, i us vull parlar d’un llibre el subtítol del qual ja ens n’avança bona part dels continguts: qui són, com creen i què cuinen 10 xefs catalans d’avantguarda. El llibre es titula Els genis del foc, i inclou apartats dedicats a Ferran Adrià, Joan Roca, Carme Ruscalleda, Jean Louis Neichel, Santi Santamaria, Jean Luc Figueras, Carles Gaig, Miquel Sánchez Romera, Jordi Parramon i Joan Piqué. Cada un d’aquests apartats conté una introducció i una recepta, a més de diferents tipus d’informació: un glossari en què apareixen els termes més importants relacionats amb el xef en qüestió, una entrevista, teories culinàries pròpies, etc. La veritat és que és una obra particular, ja que ens presenta els creadors des d’una òptica poc convencional. Per exemple, a mi em resulta especialment interessant l’apartat dedicat a Carme Ruscalleda, principalment el fragment on parla de la combinació de tradició i modernitat. Aconseguiu-lo, no us en podeu perdre la lectura!

Ah, se m’oblidava: el pròleg, de Vázquez Montalbán, una delícia!

Aquest mes, la revista Historia de National Geographic inclou un reportatge titulat La comida de los conquistadores en el Nuevo Mundo (l’autor és Agustín Remesal). En aquest reportatge, es tracten dos vessants de l’alimentació: la fam que van passar els conqueridors espanyols en algunes fases del seu procés de conquesta i (el que m’interessa de destacar) el descobriment de tot un seguit d’aliments sense els quals, avui en dia, no entendríem la nostra cuina. Així, el maís, la patata, l’indiot, la tomàtiga, el pebre i el cacau, entre d’altres, se’ns mostren com a productes d’incorporació relativament recent a la dieta mediterrània (res a veure amb el vi, per exemple, ja degustat pels romans). De fet, segons sembla els teòlegs de l’època van arribar a considerar que Amèrica fou el darrer esglaó de la Creació, ja que allà es creuaren la fauna i la flora de tots els altres continents. Creences (i fanatismes!) a part, la veritat és que l’article resulta força interessant ja que, a més de les explicacions, va acompanyat d’una sèrie d’il·lustracions molt curioses. 

Avui us recomano un dels darrers llibres que he adquirit: Melmelades casolanes. 80 receptes que surten bé, de Núria Duran i Montserrat Roig. Es tracta d’un llibre complet, amb una introducció breu però reeixida i unes receptes molt interessants amb unes instruccions molt clares i amb uns trucs molt efectius. A més de confitures (o melmelades), hi ha receptes de gelees i xútneis, i un annex especialment recomanable en què es tracten receptes per a diabètics.

Aquest hivern a casa hem mirat un programa que penso que està molt bé: Un país para comérselo. El condueixen els actors Juan Echanove i Imanol Arias, i ens mostra les particularitats gastronòmiques de diferents regions espanyoles. Es tracta d’uns reportatges en què els actors participen de manera directa en la cerca dels ingredients (pesca, recol·lecció, etc.) i en l’elaboració dels plats, per la qual cosa el to és molt proper i amè. Ara, a més, n’han tret un llibre que recull els millors moments del programa. I, si no vaig malament, la temporada que ve TVE n’oferirà una segona part. Ja ho sabeu, si voleu veure reportatges realment interessants, mireu Un país para comérselo!!!

Us deixo un vídeo en què podeu veure la primera part del capítol dedicat a Galícia:

La segona temporada tendrà un al·licient afegit: parlaran de Mallorca!

Una de les obres de consulta que tenc a casa, i que m’ajuda quan sorgeix algun dubte específic, és la Larouse gastronomique en español (no, en català no hi és). Aquesta obra, el comitè científic de la qual compta amb documentalistes, xefs, escriptors, especialistes en nutrició i micòlegs, entre d’altres, ens ofereix tota una sèrie d’entrades referents a productes, receptes, països i altres referents d’interès gastronòmic. Té, a més, una sèrie de làmines i taules amb il·lustracions que complementen de manera molt encertada les explicacions. No és una obra econòmica, però si algun cop la podeu consultar segur que us resultarà molt interessant!