La setmana passada vaig llegir (i vam comentar al Facebook) un article molt interessant que parlava sobre el pa. L’article en qüestió apareixia al bloc de cuina «El comidista» (un dels enllaços que des d’aquí sempre recomanem), i criticava l’excés de preus i la poca qualitat de moltes de les botigues de pa que darrerament s’han posat de moda. Personalment, considero que no hi ha res millor que el pa de tota la vida, el que podem comprar al forn del costat, o també el que podem coure nosaltres a casa de manera artesanal. És veritat que els mostradors atractius, els ingredients novedosos i l’immillorable aspecte criden al consum, però no us deixeu enlluernar: com diu el refrany, no tot allò que lluu és or!
Tota la raó!! Fins hi tot comprant el pa als forns de tota la vida, a vegades he tengut la sensació de què és pa panificat… Sobretot els panets «llonguets», que no s’assemblen en res als de quan era petita. I sí, com el que feim a casa, no hi ha res!
M’han comentat que a Lloret hi ha un forn que fa pa amb farina de xeixa, no en puc opinar, perquè no l’he tastat!!!
Nosaltres sempre optem pel pa de sempre (al restaurant no volem saber res de pa congelat o preelaborat), tot i que de vegades, Caterina, jo també he tingut aquesta sensació. De moment no tenim temps per fer-lo nosaltres, però tot arribarà!