Tornar a casa

Abans que aquí hi hagués un restaurant, a la Plaça des Blanquer ja hi havia una història familiar.

Els meus pares hi tenien un petit colmado de barri amb carnisseria, un lloc on els veïnats entraven cada dia a comprar, conversar i compartir una estona. Era molt més que una botiga. Era un punt de trobada, una part de la vida quotidiana del barri.

Aquí vaig créixer. Vaig aprendre a anar en bicicleta, vaig jugar a futbol i a bolles a la plaça. Vaig veure passar les estacions, els anys i les persones que donaven vida a aquest racó d'Inca que encara avui sent com a meu.

Amb el temps, el negoci familiar es va traslladar al local del costat, l'espai que avui ocupa Joan Marc Restaurant. Aquell antic colmado va quedar tancat durant uns anys, mentre jo emprenia el meu propi camí.

La cuina em va dur lluny de casa. Vaig tenir la sort d'aprendre l'ofici al costat de grans mestres com Carme Ruscalleda a Sant Pau, Santi Santamaria a Can Fabes, i més tard com a xef a Son Brull. Van ser anys d'aprenentatge, disciplina i exigència. Anys que em varen ensenyar la importància del producte, del respecte per l'ofici i de la recerca constant de l'excel·lència.

Però, d'alguna manera, el camí sempre em duia de tornada aquí.

L'any 2011, aquell antic colmado familiar va iniciar una nova etapa i es va transformar en Joan Marc Restaurant. No va néixer només un restaurant. Va néixer una manera de compartir tot allò que havia après sense perdre el vincle amb les meves arrels, amb la plaça on vaig créixer i amb les persones que m'havien ajudat a entendre què significa acollir.

Per això mai no he entès aquest lloc com “el meu restaurant”. Per a mi és ca nostra.

I és així com m'agrada que ho senti qualsevol persona que ens visita.

Quan algú travessa la porta, no esper que se senti client, sinó convidat. Que trobi una casa oberta, una taula preparada i un equip que cuida cada detall perquè l'experiència sigui propera, sincera i acollidora.

Aquesta manera d'entendre l'hospitalitat també defineix la nostra cuina. Una cuina que segueix el ritme de les estacions i que es construeix a partir del producte local i de les persones que el fan possible. Pagesos, pescadors, ramaders i artesans formen part d'aquest projecte tant com nosaltres. Darrere cada plat hi ha el seu coneixement, la seva dedicació i el seu compromís amb el territori.

Avui continuam obrint cada dia una porta que, d'una manera o altra, sempre ha estat oberta.

Des de 2011 feim el mateix que feien els meus pares quan començaven la jornada al colmado: rebre persones.

Només n'ha canviat la manera.