Sapigueu que hi ha dues vies marcades de distribució: l’Atlàntic (musclos de Galícia) i la Mediterrània occidental (musclos catalans, valencians, francesos i els que nosaltres fem servir per proximitat, els menorquins!)
Els musclos són un molusc molt resistent als canvis de temperatura i salinitat de l’aigua, viuen formant colònies més o menys nombroses i es fixen a les roques o a les cordes (els de cultiu) mitjançant uns filaments que ells mateixos elaboren i als quals ens referim col·loquialment com a les “barbes” (s’han de retallar abans de cuinar-los). La carn és de color taronjós, molt vermella a les femelles i més pàlida als mascles.
Les tipologies més valorades són els musclos gallecs (dels quals en parlarem un altre dia) i els musclos de “roca”, com per exemple els menorquins que empram a casa.
Els musclos de roca es cultiven i relacionen amb el Mytilus edulis o musclo comú de tamany petit i tenen una major presècia al mercat entre els mesos de juny a octubre. Aquests musclos de roca són saborossíssims!
Els musclos són d’un gran interès nutricional i gastronòmic ja que tenen molt poc greix, molt de calci i un alt valor proteínic (una dotzena de musclos equival a uns 150 g de carn)
Recomanam comprar i consumir els musclos, qualsevols, frescos, tenint en compte que els heu de rentar i raspar bé abans de cuinar-los. Si no els heu de consumir el mateix dia, suggerim cuinar-los i congelar-los amb o sense la closca i una mica d’aigua de la cocció.
A nosaltres, com més ens agraden és cuinant-los al vapor, molt poquet temps, just fins que comencen a obrir-se, amb una fulla de llorer i un esquit de vi blanc que li aporta un toc d’acidesa que també podeu substituir per un tall de llimona. D’aquesta manera és com apreciareu millor el seu sabor de mar i algues.
Ara bé, hi ha moltes més maneres de preparar-los i nosaltres, ara mateix, les feim escabetxats i els servim amb una clàssica ensaladilla russa amb maionesa de pebres torrats per a llepar-se’n els dits.
Visca Rússia!