• 24/12/11 TRUCS

    CARAMEL II

    A l’hora de preparar el caramel (parlo de caramels durs, d’aquests per decorar), és millor afegir una cullerada sopera a la mescla abans de començar-ne la preparació (sobretot si és la primera vegada que intenteu fer-la). Així tendreu més temps i més garanties d’èxit en la cocció.

    En el cas d’altres receptes, cal respectar un pes de sucre determinat i una quantitat de líquid exacta. Apunteu: per anar tranquils, calculeu una cullerada sopera d’aigua freda per cada 50 g de sucre (amb 100 g de sucre s’obtenen unes 3 o 4 cullerades soperes de caramel). Intenteu repartir l’aigua pel sucre abans d’iniciar-ne la cocció; no es dissoldrà completament, sinó que obtindreu una pasta llisa i blanca. Encalentiu-ho a poc a poc per tal que el sucre es dissolgui del tot, després deixeu-ho bullir i, mentre bull, aneu fent netes les parets del perol amb un pinzell humit si veieu que es formen vidrets.
    (Maria Antònia, queda respost el dubte de l’aigua?)
    no responses
  • 22/12/11 TRUCS

    CARAMEL I

    Aquests dies us vull explicar com fer caramel. Per començar heu de saber que el sucre, com la neu, és un vidre. Quan es fon, l’aigua que conté el converteix en líquid. El sucre calent, en conseqüència, es convertirà en xarop. Quan bull, l’aigua s’evapora i el sucre comença a coure’s i a prendre color. Aquesta calentor romp la mol·lècula i transforma el sabor pur en dotzenes de petits sabors molt més complexos, cosa que augmenta notablement el nostre plaer. És el caramel. Quant més obscur sigui, més pronunciat serà el seu tast. Alerta, però: entre aconseguir un sabor intens i un desagradable aroma de socarrim hi ha només una passa…

    2 responses
  • 06/12/11 TRUCS

    CEPS IV

    Finalment, a l’hora de preparar el producte l’hem de seccionar transversalment per veure’n l’interior i comprovar, després d’haver fet una ullada a l’aspecte anterior, que es tracta d’un bolet sa i no corcat.
    Els ceps estan a punt per cuinar-se!
    no responses
  • 06/12/11 TRUCS

    CEPS III

    Quant a la consistència de la carn, ha de ser ferma i compacta. Si el cep es troba una mica estovat, ja no és fresc. L’esponja que té davall el capell ha de ser blanca o, a tot estirar, groguenca (si és marronosa, vol dir que el cep ja és massa madur).
    no responses
  • 06/12/11 TRUCS

    CEPS II

    En segon lloc, heu de tenir en compte que, si compreu ceps congelats (en conserva o en crema), us heu de fixar bé en la lletra petita: el nom científic del producte ha de ser Boletus. Si no, no és el producte que cerquem!
    no responses
  • 04/12/11 TRUCS

    CEPS

    Els ceps són un dels productes que hem incorporat a la nova carta. Aquests dies us aniré donant un parell d’indicacions per tal que pugueu seleccionar els més adients i els pugueu cuinar de manera encertada.
    Per començar, avui us diré que si aneu a cercar o a comprar ceps l’olor que fan és molt important: ha de ser potent, però agradable. Ens ha de recordar la terra de bosc humida, penetrant i profunda. Desestimeu-lo si noteu que fa molt poca olor, o en fa de pujada o rància.
    2 responses
  • 07/11/11 TRUCS

    ROMANÍ

    Sens dubte, el romaní és una de les herbes aromàtiques que més crida l’atenció pel seu color i per la seva flaire embalsamadora. Quant a la seva utilitat culinària, val a dir que és molt apropiat per condimentar tota classe de carns blanques i verdures d’origen mediterrani (tomàtigues, albergínies, etc.). En la cuina italiana, condimenta també les sopes de tomàtiga, els rostits de be i de porc, el formatge i les salses picants. Sobretot, però, és amb l’all i el vi quan demostra el seu inigualable caràcter mediterrani.

    Com a truc, cal que sapigueu que el romaní prolonga la inalterabilitat dels aliments gràcies a les seves propietats antioxidants.
    no responses
  • 01/11/11 TRUCS

    PEIX FUMAT

    Una opció que se’ns ofereix a l’hora de menjar peix és el fumat. El procediment que es fa servir per fumar el peix quan aquest és fresc és el «fumat en calent», i el que es fa servir per al peix salat és el «fumat en fred». La principal diferència entre ambdues tècniques radica en la temperatura del fumat i en la durada del procés. Cal dir, però, que en ambdós casos el peix s’ha d’assecar prèviament a l’aire lliure per aconseguir que la carn quedi compacta i el producte adquireixi bon aspecte. A més, amb aquest procediment s’assoleix una major perdurabilitat.

    Aquesta perdurabilitat dels peixos fumats, relativament elevada, es deu sobretot al fet que la carn del peix agafa del fum substàncies amb efectes bactericides. Per norma, els peixos fumats en fred duren més (dues setmanes, com a mínim) que els fumats en calent (entre quatre i vuit dies). Si el peix s’envasa al buit, pot consumir-se fins a sis setmanes després del procés.
    no responses
  • 29/10/11 TRUCS

    COBERTURA DE XOCOLATA

    La cobertura és un tipus de xocolata especial utilitzat per fer postres. És més fluida que la xocolata convencional, i té una consistència adequada per al recobriment de pastissos i bombons. Com a norma d’ús, cal dir que primer s’ha de fondre i després s’ha de temperar; quan s’encalenteix (mai s’han de superar els 40º), la cobertura perd la seva consistència ja que els seus components es dissocien, i per això cal després temperar-la, perquè així tornen a fondre’s recuperant la seva unitat i atorgant al producte una textura dura i brillant.
    no responses
  • 25/10/11 TRUCS

    LES HERBES

    Una eina molt important per a tot cuiner són les herbes aromàtiques, l’ús de les quals ens permet donar gustos molt variats als nostres plats. Avui us parlaré de la menta, una de les herbes més comunes. Es fa servir tant en plats dolços com salats, ja que el seu sabor mentolat proporciona vivor a les salses, mentre que la seva astringència matisa el sabor greixós dels plats de carn (especialment, dels de be). Aquesta herba es pot utilitzar tota sola o conjuntada amb altres com el coriandre, el julivert, l’alfàbrega, la farigola o el moraduix. Com a consell, us diré que si en teniu sembrada procureu fer servir sempre les fulles joves més properes a l’extrem superior de la planta, ja que són les més dolcenques.
    no responses
1 2 3 4 5 6