A l’hora de preparar el caramel (parlo de caramels durs, d’aquests per decorar), és millor afegir una cullerada sopera a la mescla abans de començar-ne la preparació (sobretot si és la primera vegada que intenteu fer-la). Així tendreu més temps i més garanties d’èxit en la cocció.

Aquests dies us vull explicar com fer caramel. Per començar heu de saber que el sucre, com la neu, és un vidre. Quan es fon, l’aigua que conté el converteix en líquid. El sucre calent, en conseqüència, es convertirà en xarop. Quan bull, l’aigua s’evapora i el sucre comença a coure’s i a prendre color. Aquesta calentor romp la mol·lècula i transforma el sabor pur en dotzenes de petits sabors molt més complexos, cosa que augmenta notablement el nostre plaer. És el caramel. Quant més obscur sigui, més pronunciat serà el seu tast. Alerta, però: entre aconseguir un sabor intens i un desagradable aroma de socarrim hi ha només una passa…

Sens dubte, el romaní és una de les herbes aromàtiques que més crida l’atenció pel seu color i per la seva flaire embalsamadora. Quant a la seva utilitat culinària, val a dir que és molt apropiat per condimentar tota classe de carns blanques i verdures d’origen mediterrani (tomàtigues, albergínies, etc.). En la cuina italiana, condimenta també les sopes de tomàtiga, els rostits de be i de porc, el formatge i les salses picants. Sobretot, però, és amb l’all i el vi quan demostra el seu inigualable caràcter mediterrani.

Una opció que se’ns ofereix a l’hora de menjar peix és el fumat. El procediment que es fa servir per fumar el peix quan aquest és fresc és el «fumat en calent», i el que es fa servir per al peix salat és el «fumat en fred». La principal diferència entre ambdues tècniques radica en la temperatura del fumat i en la durada del procés. Cal dir, però, que en ambdós casos el peix s’ha d’assecar prèviament a l’aire lliure per aconseguir que la carn quedi compacta i el producte adquireixi bon aspecte. A més, amb aquest procediment s’assoleix una major perdurabilitat.