Hola a tutti!

Ahir vespre férem pizzes per a sopar a casa amb convidats, passàrem gust i ara us explico la meva recepta SECRETA.

Ingredients:

200 g aigua

20 g llevadura de forner

300 g farina de força

5 g sal

QS orenga seca o julivert fresc picat

1/2 cabeça d’alls picats

15 ml oli oliva verge

Elaboració:

Dissoleu la llevadura de forner amb l’aigua freda (a temperatura ambient). Mescleu la resta d’ingredients i feu un volcà (o mescleu-los dins d’un bol si us és més cómode), a continuació, aboqueu-hi l’aigua amb la llevadura dissolta.

La següent passa és la més important per a gaudir de l’èxit, heu de pastar la massa uns 10′ o 15′ sense perdó (jo, a casa, i només a casa 😉 , aprofito per a fer una cerveseta mentres la treballo).

Tapeu la massa amb un pedaç o amb un bol i deixeu-la tovar 20′.

Passat el temps de tovar, enceneu el forn a 200º C i deixeu a dins les palanganes d’enfornar la pizza, doblegueu la massa per la meitat, com si tancàssiu un llibre, i estireu-la tan fina com us agradi (ajudeu-vos  d’un corró i farina perquè no se us aferri a la taula). Piqueu la massa amb una forqueta per tal d’evitar que us faci bombolles dins el forn. Un pic estirada la massa, deixeu-la tovar una mica, just el temps que s’acaba d’encalentir el forn.

En tenir el forn a punt, treis la palangana roent, tireu-hi a sobre un bon raig d’oli verge, estireu-hi la massa a sobre i tireu-hi un altre raig d’oli. Apa, enforneu-la 7′. Aquesta passa és important si voleu que tota la massa us quedi ben cruixent. Penseu que els forns casolans no són com els d’una bona pizzeria, per tant, us heu de valer de l’enginy.

Passats els 7′, més o manco, quan la massa comença a agafar coloret, treis-la del forn i ara sí, escampeu-hi la salsa de tomàtiga, mozzarella di buffala i tots els ingredients que us vénguin de gust i enforneu-la un altre cop uns 10′ més o fins que sigui cuita.

A mi personalment, m’hi agrada combinar a les pizzes ingredients cuits amb d’altres de crus com rúcola, alfàbrega fresca, parmesà ratllat al moment de servir, xorís, etc., i sempre, per a rematar, un altre bon raig d’oli verge cru.

Apa, us penjo unes fotografies i veure si us animeu!!!

Ciaooooooooooo.

Aquest és un plat clàssic dins els clàssics, però que us agradarà tant que segur que repetireu!

Les mantegues aromatitzades són fàcils de preparar, saboroses i de colors molt alegres, depenent de la seva composició. Aquestes poden emprar-se per a fer canapés, acompanyar verdures, peix o carn torrada o emprar-se com a substituta d’una salsa.

Ingredients:

150 g de mantega pomada

20 g julivert picat

el suc de mitja llimona

QS sal

1/4 pebre de cirereta picat (opcional)

Elaboració:

Mescleu tots els ingredients amb una lengua pastissera i col·loqueu la mescla sobre paper de plàstic transparent i formeu un rotllo. Acte seguit, guardeu-lo a la gelera fins que sigui sòlid, talleu-ne discs i ja podeu emprar-la sobre l’aliment just a moment de servir-lo.

Empreu la vostra imaginació per a fer mil mantegues aromatitzades. Segons l’ús desitjat, podeu elaborar-ne a base de mostasses, olives, tòfona, tomàtiga, marisc, …

BON CAP DE SETMANA!

Aquesta és una recepta senzillíssima però, com que al supermercat trobem la pasta ja feta (cal reconèixer que és bona), sovint deixem de banda l’orgull i certesa d’haver preparat de la A a la Z un pastís o galetes amb productes de qualitat, que de ben segur serà més saludable.

Ingredients:

250 g farina

1 pessic de sal

20 g sucre (opcional)

125 g mantega pomada

1 ou

2 cs aigua mineral fresca

Elaboració:

Mescleu els ingredients formant una bola, sense tenir en compte si us queda qualque bocí de mantega, de la forma més ràpida. Emboliqueu-la amb paper film i deixeu-la reposar 60′ a la gelera.

Amasseu-la passat aquest temps de repòs sobre una taula de treball enfarinada, i aprimeu-la tant com desitgeu segons la recepta per a la qual la vulgueu emprar.

La pasta brisa us pot servir tant dolça com salada (prescindint del sucre), per a folrar el fons d’un motlle, prèviament engreixat i enfarinat, un envoltori que es tanqui, una preparació per a farcir-la o formar galetes incorporant-hi herbes o espècies.

unes postres amb cirera.
Sé cert que us farà mengera,
i que voldreu repetir!

Un ca que duia una galeta forta a la boca

es topà amb un ca inquer, que li demanà:

«D’on ets tu, cussó?»

«Som de ManacOOOr»,

li contestà després d’enviar-se el mos 😉

Avui us passo una recepta del meu poble que de ben segur coneixereu bé. Provau de fer aquestes galetes amb els més menuts de casa, s’ho passaran molt bé amb la farina i a més en podran berenar el mateix dia, ja em contareu què tal!

Ingredients:

150 ml de llet o aigua

150 ml d’oli d’oliva

1 pessic de sal

600 g de farina de força

20 g de llevat de forner

Elaboració:

Diluïu la llevadura amb la llet a temperatura ambient i a continuació mesclau-hi l’oli d’oliva, la sal i la farina de força que admeti la recepta fins que la massa tengui consistència.

Deixau-la reposar 30′ coberta amb paper de plàstic o amb un pedaç humit.

Estirau-la sobre una taula enfarinada amb una gruixa de mig centímetre i tallau les galetes (rodones, per exemple amb una copa de cava si no teniu tallapastes) i picaules amb una forqueta (només un pic).

Col·locau les galetes sobre una placa amb paper de forn o untau-la d’oli si no en teniu, i deixau tovar les galetes uns 30′ fins que dupliquin el volum.

I per acabar, enfornau-les a 175º C fins que us quedin daurades, uns 15′ o 20′.

Penseu que si les guardau dins un tàper ben hermètic us poden aguantar setmanes i dins el rebost són un «piscolabis» fantàstic que podreu gaudir amb confitura, sobrassada, xocolata, etc., o com a mi més m’agraden: amb un fil d’oli verge i unes gotes d’un bon vinagre de Xerès.

Au Tomeu! Aquesta vegada farem nosaltres la picada.