Diumenge al matí ens llevàrem ben d’hora, i anàrem a berenar a un forn que hi havia ben a prop de l’hotel. Es tracta del Pallarès, des d’ara per a mi un dels millors forns de la ciutat: el xuxo que em vaig menjar era farcit de crema, i n’hi havia tanta que vessava en mossegar. La xocolata desfeta, d’allò més espesseta. Genial!

Al migdia anàrem a dinar a un altre dels locals emblemàtics de la ciutat: la Fonda Gaig. Menjàrem calçots, macarrons (una de les seves especialitats), patates braves (les millors que he tastat, juntament amb les del Comerç 24), croquetes de cervell, etc. I, de postres, fruita, nata i fraules i xocolata.

A la tarda, vam visitar la pastisseria de Carles Mampel, el Bubó. Els pastissos que tenen entren per la vista, tot fa molta mengera! I, ja per acabar, ens aturàrem a prendre una cervesa al bar restaurant El Lobo, situat a la zona del Raval. Ens va cridar molt l’atenció la seva decoració!

En definitiva, una ruta que us recomano a tots! Això sí: us haureu d’eixamplar una mica els pantalons…

Aquest cap de setmana, aprofitant que hem tengut tancat, hem fet una escapadeta gastronòmica a Barcelona. Us explicaré una mica què hem fet: per començar, dissabte en arribar el primer que férem va ser l’aturada obligatòria al mercat de la Boqueria. Vam tenir sort, perquè vam trobar algunes espècies que ens feien falta per a un dels plats de la nova carta. Després de voltar entre fruites molt ben compostes, peix fresc i diferents varietats de carn, vam anar a prendre un cafè ben carregadet i un croissant per agafar forces. A migdia, ens vam encaminar a una de les fites del nostre viatge: el Freixa Tradició. Ens va costar una mica trobar-lo, però el temps perdut va valer la pena: vam tastar el menú degustació, i vam sortir encantats. Aquí teniu un parell d’imatges del dinar:

En haver dinat, per fer la digestió anàrem a passejar una mica pel barri de Gràcia i vísitàrem alguns dels seus comerços més emblemàtics (per exemple, ens aturàrem al famós forn Reykyjavík). Continuàrem davallant pel passeig de Gràcia i, a més de fer parada en algunes botigues de roba, passàrem una bona estona regirant gadgets de cuina a la botiga Vinçon. I, a la nit, tornàrem a pujar per anar a sopar a la barra del Coure, on vam desgustar uns pèsols amb botifarra i uns popets realment bons.

La procedència de tots els productes que fem servir a la nostra cuina és molt important: fem feina amb producte autòcton i de temporada. En l’àmbit del peix, el desaparegut Santi Santamaria feia unes reflexions molt encertades a aquest respecte:

En un dia tan especial en què sol tocar fer balanç, vull aprofitar per donar les gràcies a tots aquells que ens segueixen dia a dia i comparteixen els seus consells i impressions amb nosaltres. També us vull desitjar a tots un bon començament d’any.

FELIÇ 2012!

Avui, fa una estoneta, hem arribat a les 14.000 entrades. La veritat és que, quan posàrem en marxa el bloc, no ens podíem ni imaginar que tindria tan bona acollida. Moltes gràcies per compartir aquesta iniciativa amb nosaltres!

els pins «pinyoners» no produeixen una gran quantitat de pinyons fins que tenen, aproximadament, 70 anys? És per això, en bona part, que aquesta menja té un preu tan elevat! Tot i això, paga la pena de comsumir-ne, perquè contenen proteïnes, ferro, fòsfor i tiamina.

Mai se m’havia acudit, però avui he cercat a la wikipedia la definició de cuina (bé, ho he fet en castellà, per tant la paraula que he cercat és cocina). La veritat és que l’entrada conté algunes dades interessants, com per exemple un llistat de pel·lícules en què apareix la cuina com a tema (central o transversal), de les quals n’hi ha algunes que no he vist. M’apunto alguns títols com Mondovino, Satyricon o Seducción a la carta. A veure si aconsegueixo trobar-les!

L’enllaç és: http://es.wikipedia.org/wiki/Comida

Ja tenim aquí la temporada de bolets! Enguany, però, la cosa no té gaire bona pinta, perquè el temps que fa no permet que en cresquin. Si la cosa canvia, encara podrem gaudir-ne. Recordau que es poden cuinar de moltes maneres, i que sempre abans d’utilitzar-los ens hem d’assegurar que siguin comestibles (comptem amb molts de llibres i guies que ens permeten comprovar de manera fiable les garanties que ens ofereixen certes espècies).

Hola a tots! Us vaig parlar, no fa gaire, de la revista Descobrir cuina. Idò bé: aquesta publicació, en el número 123, inclou una sèrie de dades referents al cava i al sucre que es fa servir en el procés d’elaboració que m’agradaria compartir amb vosaltres.

El cava s’elabora amb dues fermentacions. En la primera, els sucres del raïm es converteixen en alcohol i s’obté un vi de base. En la segona, apareix el gas carbònicde les bombolles i es genera un pòsit que s’ha de treure perquè el líquid no quedi tèrbol. Quan es treu el pòsit en qüestió, sempre s’escapa una miqueta de cava, que se supleix després amb una mescla de vi amb sucre (s’anomena licor d’expedició). Segons la quantitat de licor que s’hi posi, el resultat serà més o menys. Així, per exemple, anirem des del brut nature, sense gens de sucre afegit, al semisec i el dolç, que tenen de 33 a 50 grams de sucre i més de 50, respectivament.