Asurbanipal Sardanápalo (668 – 627 a. C.) rey de Asiria

Sens dubte, les rondalles mallorquines són un tresor cultural que ens permet saber con vivien, quines peces de roba portaven i, allò que més m’interessa, què menjaven els nostres avantpassats. En l’àmbit de la ficció narrativa, Mossèn Alcover incorpora sovint tocs de versemblança que ens permeten identificar quins són els plats que solien menjar-se a la Mallorca de finals del XIX. Un exemple molt clar el trobem a la rondalla La Bella Ventura o es ca negre sense nas:

Un altre exemple que ens fa la boca aigua apareix a Es reim del rei moro amb set pams de morro:

I, com aquests, molts d’altres casos ens permeten tenir notícia de les menges de l’època i ens demostren, a més, que els costums alimentaris no han canviat tant: qui no passa un bon gust quan té davant un arròs engrogat, porcella rostida i una greixonera de brossat? I, qui no ho creu, que ho vaja a cercar!!!

Avui, trescant, he trobat una nova frase que m’ha agradat molt. I a veure qui me la discuteix!

George Bernard Shaw

Avui, cercant a la xarxa, he trobat una frase que m’ha cridat molt l’atenció, i que em sembla que reflecteix molt bé els dos sectors en què, per desgràcia, es divideix la societat actual. La comparteixo amb vosaltres i, a més, us animo a ser solidaris amb els qui pertanyen al segon grup.

Reprenem avui el contacte amb les dites de caire popular. I, més concretament, ens centrarem en la calor que hauria de fer el mes de juny… i que enguany de moment no fa:

(vol dir que hi haurà bona collita si el mes de juny fa bon temps)

Ànims a tots els qui treballen el camp: el mes encara no s’ha acabat, i malgrat els problemes, segur que les coses surten bé!

Avui citem un fragment de la novel·la El hombre de mi vida, un dels textos del genial Vázquez Montalbán protagonitzat pel no menys genial inspector Carvalho. En aquest cas, veiem com el seu ajudant Biscuter li ensenya a cuinar una terrina de foie-gras d’ànec amb verduretes d’hivern i iogurt amb most (segons ell mateix diu, és un recepta copiada a un jove cuiner basc):

Au idò, què us sembla? La veritat és que és un plaer llegir els llibres protagonitzats per aquest detectiu, ja que molts contenen nombroses receptes tan interessants com aquesta. A més, cal destacar que l’autor va compilar-les en un volum únic: Las recetas de Carvalho (per a més informació, consulteu la web http://www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/vazquez_montalban/gourmet01.htm). Segur que aquesta no serà la darrera citació d’aquest estil que inclourem!

(no és freqüent que plogui el mes de maig, i precisament per això el refrany dóna importància a l’aigua d’aquesta època. A veure si avui encara plou una miqueta i hi guanyem tots i els camps ho agraeixen!!!)

(imatge extreta de la web ison21.es)

Avui, com a citació, us reprodueixo un fragment de l’obra El cementerio de Praga, d’Umberto Eco (Barcelona: Lumen, 2011). No és una obra de continguts estrictament gastronòmics, però el protagonista és un gran golafre i no pot estar-se, en nombroses ocasions, de fer referència a les seves (d’altra banda, refinades) preferències culinàries, heretades del seu estrambòtic avi. Heus aquí, doncs, el fragment en qüestió, que correspon a un parlament de l’esmentat avi:

Avui, va de fruita:

Efectivament, a casa ja n’hem menjat. I vosaltres???