Avui us parlaré d’un llibre que fa molt de temps que tenc, però que rellegeixo sovint perquè el trobo molt interessant: Notas de cocina de Leonardo da Vinci, compilat i editat per Shelagh i Jonathan Routh (Temas de hoy: Madrid, 1999). Sens dubte, la passió per la cuina és una de les facetes més desconegudes de l’autor de la Gioconda, i aquesta obra ens l’apropa des d’aquesta perspectiva. Hi ha alguns comentaris i referències senzillament genials; per exemple, en parlar de les cabres diu que no hi ha lloc per a elles en la seva cuina, perquè si són vives puden i es mengen tot allò que troben (incloent les taules i les bancades), i si són mortes puden igualment. També parla de conductes indecoroses (una temàtica molt recurrent en els tractats medievals i renaixentistes), i recomana a tot aquell qui senti que ha de vomitar que abandoni immediatament la taula. La ironia és també una eina incombustible a mans del geni italià: per exemple, es fa notar quan afirma que els ous que ha beneït un capèllà tenen el mateix gust que tots els altres ous.

En definitiva, si voleu gaudir d’una lectura divertida i sorprenent, aquest és el vostre llibre!