Aquest mes, la revista Historia de National Geographic inclou un reportatge titulat La comida de los conquistadores en el Nuevo Mundo (l’autor és Agustín Remesal). En aquest reportatge, es tracten dos vessants de l’alimentació: la fam que van passar els conqueridors espanyols en algunes fases del seu procés de conquesta i (el que m’interessa de destacar) el descobriment de tot un seguit d’aliments sense els quals, avui en dia, no entendríem la nostra cuina. Així, el maís, la patata, l’indiot, la tomàtiga, el pebre i el cacau, entre d’altres, se’ns mostren com a productes d’incorporació relativament recent a la dieta mediterrània (res a veure amb el vi, per exemple, ja degustat pels romans). De fet, segons sembla els teòlegs de l’època van arribar a considerar que Amèrica fou el darrer esglaó de la Creació, ja que allà es creuaren la fauna i la flora de tots els altres continents. Creences (i fanatismes!) a part, la veritat és que l’article resulta força interessant ja que, a més de les explicacions, va acompanyat d’una sèrie d’il·lustracions molt curioses. 

Avui us recomano un dels darrers llibres que he adquirit: Melmelades casolanes. 80 receptes que surten bé, de Núria Duran i Montserrat Roig. Es tracta d’un llibre complet, amb una introducció breu però reeixida i unes receptes molt interessants amb unes instruccions molt clares i amb uns trucs molt efectius. A més de confitures (o melmelades), hi ha receptes de gelees i xútneis, i un annex especialment recomanable en què es tracten receptes per a diabètics.