• 17/08/11 PROJECTE

    AVUI US PRESENTO ELS GUIXAIRES

    En Llorenç Soler i en Sito Vallespir són els mestres d’aquesta empresa. Són gent poblera, com ma mare i la meitat de la meva família.
    No us descobriré res nou si afirmo que fins ara, són els més bruts (ho dic amb «carinyo»), però amb el seu pas deixam enrere el color gris del ciment pel blanc del guix, escaiola, pladur o perlita (mirau com he ampliat el meu vocabulari), les parets es perfilen i el cel-ras… el cel-ras duu una feinada! 
    
    En Llorenç Soler és un dels mestres (ho sabreu perquè no va molt brut, jajaja)
    
     
    En Llorenç

    

    En Joan

    

    En Lucky, l’amo del pladour

    

    Gràcies a tots per la feina i per a treballar amb ganes en temps de «vacances»!
    no responses
  • 16/08/11 DITES

    CALOR I VI

    La dita d’aquesta setmana ens recomana evitar els excessos. Ja ho sabeu, si fa molta calor, no us passeu amb el beure, que fa que la temperatura augmenti encara més! (això sí, beure una miqueta és alegria, no?)
    Per l’agost calent, ni vi ni aiguardent
    no responses
  • 15/08/11 TRUCS

    ALERTA AMB LA SACARINA

    En l’actualitat, els règims i els problemes alimentaris fan que cerquem substituts per al sucre a l’hora de cuinar. La sacarina és l’estrella d’aquests productes de substitució, però hem d’anar amb compte perquè els seus dos components, l’àcid aspàrtic i la fenilalanina, es dissocien amb la calor, i s’imposa el gust de la fenilalanina, que és bastant amarg. Les receptes, per tant, no ens quedaran tan bé com si féssim servir sucre (de fet, en alguns casos podem obtenir un sabor força desagradable). Així doncs, a l’hora de cuinar cal cercar altres solucions per endolcir. Per exemple, ara està molt de moda l’Stevia, un producte natural que té uns bons resultats. L’heu provat alguna vegada?

    La planta de l’Stevia. A les herboristeries es ven en gotes.
    3 responses
  • 12/08/11 RECEPTES

    GRANISSAT DE FIGA

    Agost, calor i figues a voler!
    A casa tenim un parell de figueres de diferents varietats, però ara que comencen a madurar és qüestió d’enginy per aprofitar-les. La majoria, a casa, ens les mengem totes soles o acompanyant un pa amb oli i formatge; altres elaboracions que en feim són confitura, coca de patata amb figues, figues al forn amb vi dolç qualque diumenge si estam inspirats, etc. Però avui vull ensenyar-vos com en preparo un granissat, cosa que és molt fàcil, ràpid i us servirà per a mil tasts diferents.

    Ingredients:

    500 g figues madures i pelades
    3 g coes de peix (gelatina)
    50 ml aigua mineral o de cisterna.

    Elaboració:
    Hidrateu les coes de peix submergint-les dins aigua freda i després diluïu-les dins els 50 ml d’aigua calenta de la recepta.
    Passeu pel túrmix les figues pelades i mescleu-hi la gelatina fosa amb l’aigua.
    Ara passeu la mescla dins un tàper i que us quedi amb un dit de gruixa, congeleu-la dues hores abans de servir-la tenint en compte que cal gratar-la cada 30′ amb unes varilles o una forqueta.
    I ja està!!!
    Aquest granissat podeu menjar-lo acompanyant una amanida de fruites, o sobre un pastís de formatge, que a l’estiu en lloc d’untar-lo amb confitura podeu cobrir-lo al moment amb el granissat.
    Sabeu que les coes de peix no les notareu al paladar i, en canvi, us aniran bé perquè es torbi més a fondre el granissat, així i tot, si no en teniu podeu prescindir-ne.
    Sabeu que no hi poso sucre a aquest granissat perquè trobo que les figues ja són de per si prou dolces.
    no responses
  • 11/08/11 RECOMANACIONS

    MEMÒRIA DE LA CUINA MALLORQUINA

    Avui us vull parlar d’un altre llibre de cuina que tenc a casa i que penso que paga la pena de consultar de tant en tant: Memòria de la cuina mallorquina. Receptes antigues de tots els pobles, d’Antoni Tugores (Palma: Documenta Balear, 2005). Es tracta d’una obra en la qual l’autor ens ofereix les receptes mallorquines tradicionals fetes des de l’òptica de cada poble concret (ja se sap: a Mallorca cada poble té el seu xerrar particular, amb lèxic i pronúcia propis, i la gastronomia no podia ser menys). Així, per exemple, podem trobar diferents variants de la recepta de les pilotes de bacallà: aguiat de pilotes de bacallà d’Inca, pilotes de bacallà d’Esporles, croquetes de bacallà d’Escorca i croquetes de bacallà amb patata de Portocolom. Ja ho sabeu, un llibre interessant per pouar en les nostres arrels!
    Podeu consultar-ne una ressenya a la web http://www.documentabalear.cat/cataleg.php?id=253
    no responses
  • 10/08/11 PENSAMENTS

    6.000

    Aquesta setmana hem arribat a les 6.000 visites. Moltes gràcies a tots els qui compartiu amb nosaltres aquesta aventura a la xarxa!

    one response
  • 10/08/11 PROJECTE

    NOVETATS A LA FAÇANA

    Ei! Si passeu per la plaça del Blanquer, podreu veure que la façana, de la qual parlàrem no fa gaire, ja comença a tenir cara i ulls. No poso cap foto, us deixo amb la intriga… 😉
    no responses
  • 09/08/11 DITES

    DITA

    L’home és un animal que cuina. Les bèsties tenen memòria, judici i totes les facultats i passions de la nostra ment en cert grau, però no n’hi ha cap que sàpiga cuinar.
    James Boswell
    no responses
  • 08/08/11 TRUCS

    PATATES FREGIDES

    Les patates fregides (que, no ens enganyem, agraden igual a petits i grans) adquireixen diferents noms en funció de la seva forma. Així, tenim:

    Patates «palla» (tires molt finetes d’uns 7 cm de longitud). Imatge extreta de la web http://www.recetasdecocinablog.com/
    Patates Pont Neuf (d’1×7 cm, amb els extrems ben retallats. Se serveixen amuntegades). Imatge extreta de la web http://www.observaciongastronomica.blogspot.com/
    Allumettes (de 3 mm x 6 cm). Imatge extreta de la web http://www.gastrobascul.blogspot.com/
    Patates fregides pròpiament dites ( de 0,5 x 7 cm). Imatge extreta de la web www.cosasdesalud.es
    Quant a les recomanacions que us puc fer per preparar unes excel·lents patates, sigui quina sigui la tipologia, cal destacar en primer lloc que, abans de fregir-les, és bo col·locar-les en un bol amb aigua acidulada (1 l d’aigua mesclat amb 3 cullerades de vinagre de vi blanc o suc de llimona) per evitar que s’oxidin. Abans de posar-les dins la paella, cal eixugar-les bé.
    A l’hora de fregir-les, heu de procurar no posa massa patates de cop dins la paella, ja que la temperatura de l’oli baixarà i us quedaran unes patates molt greixoses.
    Finalment, aneu amb compte i no les tengueu massa temps dins la paella, ja que si us passeu quedaran massa remullades.
    Au idò, bones patates! Això sí, vigileu de no abusar d’aquest aliment si voleu mantenir la línia: estudis recents afirmen que són una de les coses que més engreixa!
    5 responses
  • 06/08/11 RECEPTES

    SOPA FREDA DE TOMÀTIGA

    Som a la plena de les tomàtigues, i una recepta fàcil i bonísima és aquesta sopa tipus «gazpacho» però amb menys ingredients i molt de sabor per a tots els amants d’aquest menja.

    Ingredients:

    1000 g tomàtigues d’amanida (cor de bou, pera, etc.)
    1 sofrit
    1 all sense la llavor
    1/2 pebre verd
    40 g de vinagre de Xerès
    250 ml oli verge
    QS sal

    Tritureu-ho tot alhora per aconseguir-ne una emulsió. Coleu-ho i reserveu el resultat a la gelera 4 o 5 hores abans de servir a taula.
    Podeu acompanyar aquesta sopa de tomàtiga amb uns crostons de pa, marisc escaldat, tallades de pernil o de formatge, etc. Vaja, la imaginació amb gust al poder!!!

    Salut i bons aliments!

    2 responses
1 2 3