En Llorenç Soler i en Sito Vallespir són els mestres d’aquesta empresa. Són gent poblera, com ma mare i la meitat de la meva família.
No us descobriré res nou si afirmo que fins ara, són els més bruts (ho dic amb «carinyo»), però amb el seu pas deixam enrere el color gris del ciment pel blanc del guix, escaiola, pladur o perlita (mirau com he ampliat el meu vocabulari), les parets es perfilen i el cel-ras… el cel-ras duu una feinada!
En Llorenç |
En Joan |
En Lucky, l’amo del pladour |
Gràcies a tots per la feina i per a treballar amb ganes en temps de «vacances»!