Si fa unes setmanes us parlava de Vázquez Montalbán, avui toca parlar d’un autor que sens dubte n’és deutor: em refereixo al sicilià Andrea Camilleri, creador de les aventures del comissari Montalbano (us sona el nom?). Gastronòmicament, tornem a ser davant uns textos en els quals hi ha tota una sèrie de receptes, descripcions i consells molt interessants (sempre des de l’òptica d’una senzillesa enlluernadora). Avui, per exemple, us citaré un fragment de la novel·la La pista de arena (Barcelona: Salamandra, 2010), en el qual es descriu un àpat certament temptador:
Un plato hondo con tanta caponatina que rebosaba. Seis salmonetes con fritura de cebolla y berenjena. Comida más que suficiente para dos personas. Había vino. Puso la mesa. Hacía fresco, pero no soplaba ni pizca de viento. Para más seguridad, fue a ver si le quedaba whisky. Había una botella con sólo dos dedos.
Per cert, sabeu què és la caponatina? 😉