Joan Marc Restaurant
  • 15/06/11 RECOMANACIONS

    RECOMANACIÓ LITERÀRIA

    Avui us parlaré d’una obra amb la qual he gaudit bastant: En la cocina, de Monica Ali. No és un llibre estrictament gastronòmic, això és, no espereu un manual de receptes: ens trobem davant d’una novel·la protagonitzada per Gabriel, el xef de l’Hotel Imperial, el qual ha de fer front als conflictes sorgits en una cuina en què la diversitat cultural és el tret més significatiu. Morts, conflictes, negocis poc clars i sentiments contradictoris es mesclen a les pàgines d’una obra que, com dic, aconsegueix que l’interès del lector no decaigui en cap moment.
    Us deixo un link amb una entrevista en la qual l’escriptora ens parla d’aquest i d’altres llibres que ha publicat:
    no responses
  • 15/06/11 PROJECTE

    L'EQUIP DE PICAPEDRERS

    En tot projecte, és imprescindible comptar amb un bon equip de picapedrers per obtenir els millors resultats. Avui coneixereu una mica els nostres que, amb en Biel al capdavant, ens ajuden a aixecar (i mai millor dit) les parets del negoci.
    En Biel: el MESTRE
    Treballant de valent i fora peganyes
     N’Alonso i n’Emilio, qui també és de la barriada i amb qui de petits, a la plaça, em fet més d’un partit de futbol
    one response
  • 14/06/11 DITES

    LA DITA DE JUNY

    Reprenem avui el contacte amb les dites de caire popular. I, més concretament, ens centrarem en la calor que hauria de fer el mes de juny… i que enguany de moment no fa:
    Juny de molta calor, anyada de molt de valor
    (vol dir que hi haurà bona collita si el mes de juny fa bon temps)
    Ànims a tots els qui treballen el camp: el mes encara no s’ha acabat, i malgrat els problemes, segur que les coses surten bé!
    no responses
  • 13/06/11 TRUCS

    FRUITA VERMELLA

    Perquè es conservi durant més temps la fruita, sobretot la vermella (farules, cireres, gerds, etc.), us suggereixo que la guardeu dins la gelera, damunt una safata tapada amb paper de cuina i sense acaramullar-la, i coberta també amb paper de cuina per tal que la fredor seca no la cremi però pugui respirar.
    3 responses
  • 10/06/11 RECEPTES

    AMANIDA DE COGOMBRES, HERBA-SANA I FORMATGE FRESC

    Ingredients
    2 cogombres mitjancers, pelats només a tires (que us quedi pell)
    Sal gruixada
    2 iogurts grecs
    3 alls picats (sense la llavor)
    Sal fina
    1 grapat d’herba-sana fresca
    ½ llimona sucada
    250 g de formatge fresc
    Elaboració:
    Talleu els cogombres a rotlles fins.
    Mescleu els alls picats amb les fulles fresques d’herba-sana i el suc de llimona.
    Esmicoleu el formatge fresc i mescleu-lo amb la salsa de iogurt.
    Mescleu-ho tot i deixeu-ho reposar a la gelera dues hores abans de servir-ho.
    Com a suggerència, podeu completar aquesta amanida amb talls de tomàtiga fresca, olives pansides i ou bullit, així serà molt atractiva a la vista, sobretot un dia calorós d’estiu.
    Amb dos “COGOMBRES” i bon profit!!!
    no responses
  • 09/06/11 PENSAMENTS

    TÉ “COGOMBRES” L’ASSUMPTE

    Fa dues setmanes que sentim parlar, amb el permís (i, d’altra banda, amb tot el suport per a ells) dels “indignats”, d’Alemanya i els cogombres. Molts d’articles publicats, molts debats a aquest respecte i mala fama per a Almeria, sobretot, i per la pagesia en general com a efecte mirall.
    Un dels articles que he llegit referents a aquesta qüestió, escrit per Luís de Vega al diari ABC, explica el fet que l’alt nivell de controls alimentaris que el mercat internacional aplica a la pagesia (principalment en el cas de la dedicada en gran mesura a l’exportació) ha obligat a millorar en tots els aspectes el producte dia a dia. Els investigadors i directors comercials que treballen a les finques (conegudes també, i d’una forma despectiva que ara no valorarem, com muntanyes de plàstic) són líders en el control biològic de plagues i polinització natural amb “nesis” i “swirski”, els quals compleixen també una funció depredadora en cultius diferents de la tomàtiga. Cal recalcar que ambdós han suplantat “molts” productes fitosanitaris (i químics?). Afegeix Ramiro Villapadierna com a curiositat que un altíssim percentatge de persones d’infectades, i el total de morts, són dones i que l’origen del bacteri no té perquè residir en el cogombre (de fet, mai no se li ha trobat) sinó més probablement és localitzable a l’intestí de la vaca i, per tant, en carns crues o poc cuinades. Amb tot, no deixa d’ésser curiós que l’Estat espanyol hagi estat acusat de ser-ne punt d’origen i, en canvi, Alemanya sigui l’únic lloc on se segueixen infectant. I jo em demano: nosaltres no menjam cogombres, tomàtigues o lletugues? Potser nosaltres exportem les produïdes a casa i les que hem de consumir les importem d’Àfrica o de l’Argentina? Deixo a l’aire aquestes preguntes per a un altre dia, quan les coses es puguin tractar amb serenitat i sense fer apologia barata, que ara no n’és moment…
    Ah! I demà publicarem una recepta de COGOMBRES!!!
    no responses
  • 08/06/11 PROJECTE

    GUSPIREJA!!!

    Hi ha coses que ve de gust fer-les un mateix. A més, quan girem la vista enrere i pensem en l’esforç invertit, la satisfacció dissipa qualsevol dificultat. El valor de les coses no es mesura pel preu, sinó pel sentiment que hi posem… Gràcies, mon pare!
    A veure si endevineu què estem fent…
    no responses
  • 07/06/11 DITES

    VÁZQUEZ MONTALBÁN

    Avui citem un fragment de la novel·la El hombre de mi vida, un dels textos del genial Vázquez Montalbán protagonitzat pel no menys genial inspector Carvalho. En aquest cas, veiem com el seu ajudant Biscuter li ensenya a cuinar una terrina de foie-gras d’ànec amb verduretes d’hivern i iogurt amb most (segons ell mateix diu, és un recepta copiada a un jove cuiner basc):
    – Primero se cuece el foie en grasa de pato, a fuego muy lento, unos diez minutos y se deja enfriar. He improvisado las verduras porque no tenía a mi alcance las de la receta, pero coceré espárragos, puerros, coliflor i shitakis, setas chinas. Aparte hay que tener preparadas hierbas aromáticas como cebollinos, perejil, tomillo y menta. Se hace un marinado con cebolletas, aceite de oliva, coriandro, pimienta negra, vino blanco, zumo de limón, champiñón, uvas pasas, tomate picado. Todo ha de cocer junto menos las uvas pasas que se añaden una vez colado el cocimiento. Ya sólo nos falta ir a por el yogur al mosto, que se hace reduciendo el mosto a punto de caramelo y luego desglasándolo con los yogures batidos. Se le añade nata igualmente batida y como hay partes de la receta que no entiendo porque está más mal explicada que la guerra de Kosovo, yo me lo he resuelto a mi manera. Coloco las verduras cocidas al dente, le echo por encima las hierbas aromáticas y luego el foie salado con sal gruesa y con el yogur de mosto haré un cordón de adorno que rodeará la construcción del foie.
    Au idò, què us sembla? La veritat és que és un plaer llegir els llibres protagonitzats per aquest detectiu, ja que molts contenen nombroses receptes tan interessants com aquesta. A més, cal destacar que l’autor va compilar-les en un volum únic: Las recetas de Carvalho (per a més informació, consulteu la web http://www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/vazquez_montalban/gourmet01.htm). Segur que aquesta no serà la darrera citació d’aquest estil que inclourem!
    3 responses
  • 06/06/11 TRUCS

    TRUC: TEMPURA BEN CRUIXENT

    A l’hora de fer tempura, proveu de tenir la mescla de farina, aigua i llevat ben fresca (deixeu-la mitja hora dins la gelera o afegiu-li uns glassons) i fregiu les verdures o peix amb l’oli a 180º C, és a dir, ben calent.
    Ah! I no us oblideu de deixar reposar les fritures sobre paper absorbent per evitar de menjar-vos el greix sobrant.
    no responses
  • 04/06/11 RECEPTES

    RECEPTA: RATATOUILLE

    La ratatouille és un ragú de verdures típic de la Provença, al sud-est francès, molt semblant (per no dir igual) que el pisto manxeg o, fins i tot m’atreveixo a dir, el nostre tombet balear. Per a mi, el secret de la ratatouille és tallar les diferents verdures a quadrets petits i el més iguals possible i saltejar-les per separat, reunir-les després i cuinar-les plegades a foc lent (si voleu, però, també les podeu tallar a rotlles com el tombet). Penseu que no totes les verdures necessiten el mateix temps de cocció, i d’aquesta manera evitareu tenir puré d’unes i d’altres que siguin grenyals.
    La ratatouille (pisto o tumbet) us servirà per a menjar com a plat vegetarià o per acompanyar el be o pollastre rostit, peix al forn o fins i tot uns ous trencats.
    I per acabar el sermó, la millor època per a fer aquesta recepta és l’estiu, quan les verdures que necessiteu per a elaborar-lo estan en el seu punt òptim.
    Ingredients per a 4 persones:
    2 carabassons
    ½ ceba novella
    1 pebre vermell
    2 tomàtigues
    1 gra d’all
    2 albergínies
    1 grapat d’herbes aromàtiques (llorer, farigola, moraduix)
    1 pebre de cirereta (opcional)
    Elaboració:
    Comenceu tallant l’albergínia, saleu-la i deixeu-la suar 5’. Passat el temps renteu-la sota l’aixeta, asssequeu-la i passeu-la per la paella amb un raig d’oli d’oliva. En ésser cuita, l’aboqueu sobre un plat amb paper absorbent per a evitar l’excés de greix.
    Talleu i salteu també el carabassó i el pebre vermell i, en estar, els deixeu sobre paper absorbent.
    No us oblideu d’anar salpebrant totes les elaboracions!
    Per acabar, dins la mateixa paella on heu sofregit les verdures hi poseu un raig d’oli d’oliva i  hi daureu els alls. A continuació, hi sofregiu la ceba amb les herbes aromàtiques i, quan sigui morta, li sumareu la popa de tomàtiga sense les llavors ni la pell per obtenir una salsa rústica de tomàtiga. Quan aquesta estigui a punt, hi incorporeu totes les verdures i ho deixeu confitar 5’. Serviu-ho calent o fred, com més us agradi.
    Apa ratolins, que vagi de gust!!!
    2 responses
Blogs Recomanats

Ajo negro
Bojos per la cuina
Salsa de chiles
Chefsins

Post Recents
Arxius
1 2 3
Copyright © 2019. Plaça del Blanquer, 10. Inca. Mallorca. Tel: +34 971 50 08 04