La ratatouille és un ragú de verdures típic de la Provença, al sud-est francès, molt semblant (per no dir igual) que el pisto manxeg o, fins i tot m’atreveixo a dir, el nostre tombet balear. Per a mi, el secret de la ratatouille és tallar les diferents verdures a quadrets petits i el més iguals possible i saltejar-les per separat, reunir-les després i cuinar-les plegades a foc lent (si voleu, però, també les podeu tallar a rotlles com el tombet). Penseu que no totes les verdures necessiten el mateix temps de cocció, i d’aquesta manera evitareu tenir puré d’unes i d’altres que siguin grenyals.
La ratatouille (pisto o tumbet) us servirà per a menjar com a plat vegetarià o per acompanyar el be o pollastre rostit, peix al forn o fins i tot uns ous trencats.
I per acabar el sermó, la millor època per a fer aquesta recepta és l’estiu, quan les verdures que necessiteu per a elaborar-lo estan en el seu punt òptim.
Ingredients per a 4 persones:
2 carabassons
½ ceba novella
1 pebre vermell
2 tomàtigues
1 gra d’all
2 albergínies
1 grapat d’herbes aromàtiques (llorer, farigola, moraduix)
1 pebre de cirereta (opcional)
Elaboració:
Comenceu tallant l’albergínia, saleu-la i deixeu-la suar 5’ . Passat el temps renteu-la sota l’aixeta, asssequeu-la i passeu-la per la paella amb un raig d’oli d’oliva. En ésser cuita, l’aboqueu sobre un plat amb paper absorbent per a evitar l’excés de greix.
Talleu i salteu també el carabassó i el pebre vermell i, en estar, els deixeu sobre paper absorbent.
No us oblideu d’anar salpebrant totes les elaboracions!
Per acabar, dins la mateixa paella on heu sofregit les verdures hi poseu un raig d’oli d’oliva i hi daureu els alls. A continuació, hi sofregiu la ceba amb les herbes aromàtiques i, quan sigui morta, li sumareu la popa de tomàtiga sense les llavors ni la pell per obtenir una salsa rústica de tomàtiga. Quan aquesta estigui a punt, hi incorporeu totes les verdures i ho deixeu confitar 5’ . Serviu-ho calent o fred, com més us agradi.
Apa ratolins, que vagi de gust!!!
q bé, però crec que si el meu embaraç continua així ja serà l’estiu que ve quan en mengi. Ara te vull demanar una cosa: quin secret te el rostit perque quedi cruixent i ben gustós? es que trob que a jo sempre me queda una mica insípid i com a bollit. Gràcies.
Hola,
La pell de la porcella rostida si que us ha de quedar cruixent però el més important d’un rostit de be, de porc o de pollastre és que us quedi humit. Per això haureu de respectar el temps de cocció així com la temperatura del forn entre d’altres, i aquest temps de cocció variarà segons la gruixa de la carn. Així i tot, us suggereixo començar cuinant la carn a foc baix, uns 130º C més o menys durant una hora i la darrera mitja hora rostiu-la a 190º C.
Durant el rostit convé anar humidificant la carn amb brou o aigua.
La propera setmana penjaré una recepta de pollastre rostit amb herbes aromàtiques i tap de cortí.
Espero haverte pogut ajudar i gràcies per l’interès culinari.