• 31/05/11 DITES

    LA DITA DE LA SETMANA

    Per maig, cada gota val un raig
    (no és freqüent que plogui el mes de maig, i precisament per això el refrany dóna importància a l’aigua d’aquesta època. A veure si avui encara plou una miqueta i hi guanyem tots i els camps ho agraeixen!!!)
    (imatge extreta de la web ison21.es)
    one response
  • 30/05/11 TRUCS

    GANIVETS QUE NO TALLEN

    Si els vostres ganivets de cuina ja no tallen i no teniu un instrument adient per a esmolar-los, proveu d’esmolar-los amb el dors (la part que no talla) d’un altre ganivet de cuina, veure que el resultat és òptim!
    one response
  • 28/05/11 RECEPTES

    CLAFOUTÍ

    Mentre fem temps esperant l’esdeveniment de l’any, us passo una recepta molt saborosa. Visca el BARÇA!!!
    Us presento el clafoutí,
    unes postres amb cirera.
    Sé cert que us farà mengera,
    i que voldreu repetir!
    Aquestes són unes postres típiques de Lemosín, preparades amb cireres negres amb el pinyol (però que també va bé amb qualsevol varietat de cirera o fruita) disposades dins un motlle de forn untat amb mantega, sobre les quals abocarem un tipus de massa de crep més espessa. El clafoutí se serveix tebi i nevat amb sucre llustre.
    500 g cireres
    50 g sucre llustre
    Renteu les cireres, lleveu-los els bastonets i marideu amb el sucre uns 30’.
    Unteu el motlle de forn amb mantega i ompliu-lo amb les cireres.
    125 g farina
    1 pessic de sal
    50 g sucre llustre
    3 ous batuts
    300 ml llet
    Barregeu aquesta mescla amb l’ajuda d’una túrmix i aboqueu-la sobre les cireres.
    Enforneu el clafoutí dins un forn prèviament escalfat a 180º C durant 35’ o 40’. Deixeu-lo refredar una mica i neveu-lo amb el sucre llustre.
    Opcionalment, podeu afegir-hi un raig de Kirch (licor de cirera).
    I per cert, que sabrieu dir-me per on cau Lemosín???
    one response
  • 26/05/11 RECOMANACIONS

    HORT URBÀ

    A qui no li agrada tenir cossiols a casa? I què passaria si ens diguessin que també és possible tenir una balconada comestible? Doncs bé, amb uns breus consells de cultiu de Gaspar Caballero, tot això us serà possible.
    Les pasteres, taules de cultiu dissenyades pel mateix Caballero, us permetran experimentar i tenir així una balconada florida i golosa alhora. Per al cultiu, ens aconsella omplir la pastera amb 5 cm de drenatge, 15 cm de terra i una cobertura de 5 cm de compost (aquests mides i materials són els mínims per a obtenir hortalisses tals coms tomàtigues, pastanagues, etc., sense ésser necessari tenir experiència en horticultura).
    En aquest hort de balconada un del cultius amb més rendiment és el de la lletuga, ja que quan va creixent se n’arrabassen les fulles i així sempre és possible fer l’amanida amb fulles fresques.
    Per a més informació de la proposta de Gaspar Caballero disposeu de la seva pàgina web: www.gasparcaballerodesegovia.net, on també podreu consultar els cursos que fa al llarg de l’any.
    Mengem el que som i som alhora el que mengem.
    no responses
  • 25/05/11 PROJECTE

    UNA MICA MÉS…

    La façana, el primer que es veurà. El pòrtic d’un projecte que ja està en marxa…
    3 responses
  • 24/05/11 DITES

    EL CEMENTERIO DE PRAGA

    Avui, com a citació, us reprodueixo un fragment de l’obra El cementerio de Praga, d’Umberto Eco (Barcelona: Lumen, 2011). No és una obra de continguts estrictament gastronòmics, però el protagonista és un gran golafre i no pot estar-se, en nombroses ocasions, de fer referència a les seves (d’altra banda, refinades) preferències culinàries, heretades del seu estrambòtic avi. Heus aquí, doncs, el fragment en qüestió, que correspon a un parlament de l’esmentat avi:
    – Mi hijo no entenderá nunca -decía- la belleza de esta carne roja con cebolla, zanahoria, apio, salvia, romero, laurel, clavo, canela, enebro, sal, pimienta, mantequilla, aceite de oliva y, naturalmente, una botella de Barolo, servido con polenta o puré de patatas. Haced, haced la revolución…, se ha perdido el gusto por la vida.
    no responses
  • 23/05/11 TRUCS

    TRUC: EL SUC DE LLIMONA

    Avui us proposo un truc molt bàsic però molt efectiu per evitar que les fruites com, per exemple, les pomes adquireixen aquesta tonalitat marronosa tan poc atractiva quan fa una estoneta que les hem tallat. Idò bé, el truc en qüestió és aprofitar l’acidesa d’una altra fruita, la llimona: així doncs, si suquem un poc de llimona a la superfície de la fruita tallada, aconseguirem preservar una bona estona la seva coloració original.
    no responses
  • 23/05/11 PENSAMENTS

    FESTA

    Aquests darrers dies hem anat un poc atabalats, perquè hem estat de celebració (com a mostra, adjunto foto). Aquesta setmana ens posarem al dia!
    no responses
  • 20/05/11 PROJECTE

    INCA, PUNT DE PARTIDA

    Aquesta setmana hem iniciat un projecte en el qual tenim dipositada tota la nostra il·lusió. Des d’aquí volem convidar-vos a gaudir amb nosaltres cada mos d’aquest camí.
    no responses
  • 18/05/11 RECOMANACIONS

    RECOMANACIÓ LITERÀRIA

    LLIBRE: LA CUINA DE MALLORCA

    Avui vull suggerir-vos el llibre de Jaume Fàbrega (periodista i escriptor gastronòmic especialitzat en la cuina mediterrània) La cuina de Mallorca, d’edicions la Magrana. En aquest llibre, a més de receptes (algunes tan interessants i nostrades com la llet d’ametlles, les figues seques, el llom amb col o la greixonera de brossat), trobareu referències al paisatge de Mallorca, apunts d’història, menús mallorquins, festes locals i mercats, etc.

    “No oblidem, que a les Illes Balears disposem d’unes matèries autòctones boníssimes i una història culinària impressionant amb plats d’arrel pagesa i marinera alhora que plats refinats i de cases senyorials amb un receptari molt ric que ha sigut transmesa, bàsicament, de forma oral” (Jaume Fàbrega)
    Com a curiositat, s’ha de destacar que algunes de les receptes compilades per Fàbrega han estat explicades per alguns dels noms més rellevants del panorama cultural i literari mallorquí: Miquel Barceló, Maria del Mar Bonet, Miquel Ferrà i Martorell o Maria-Antònia Oliver són, només, alguns exemples a aquest respecte.

    Mallorca, illa de tradició gastronòmica
    3 responses
1 2 3