Avui parlarem d’olors. Si us agrada molt el peix, però no suporteu l’olor que us queda a les mans després de fer-lo net, aquí teniu la solució: fregueu-vos-les amb els pòsits del cafè, i l’olor desapareixerà!!!
Avui toca fer fondue
amb formatge de Maó,
nou moscada i també vi,
una mica de licor
i ja és a punt de servir.
600 g de formatge maonès semicurat
300 ml vi blanc sec (tipus «tio pepe»)
1 gra d’all
2 cs de fècula de maís
60 ml licor de cirera «kirsch»
Pebre negre i nou moscada acabats de moldre
Procediment:
Fregarem el gra d’all pel cul de la cassola on prepararem la fondue.
Afegirem el vi sec a la cassola i arrencarem el bull.
Tallarem o ratllarem el formatge maonès i el posarem a la cassola a foc lent. Ho remenarem lentament.
Quan el formatge sigui fos, hi afegirem la fècula de maís dissolta amb el «kirsh» i ho seguirem remenant fins que ens quedi una mescla cremosa.
Per acabar, afegirem les espècies i, si es vol, pols de bolets secs, herbes aromàtiques, etc.
Col·locarem la fondue sobre un foc portàtil per a servir-la a taula, sempre a foc lent.
És ideal fer unes broquetes de pa mallorquí eixut, de verdures tipus carabassó, amb els quals farem mulles.
Avui és dimarts, i toca dita. Au idò, aquí la teniu:
El ciuró, per sant Josep,
just sembrat
i tot just nat.
Aprofito per desitjar-vos feliç dia del pare a tots aquells qui tengueu fills!!!
Hola gent!
Si voleu servir unes patates fregides molt cruixents, us suggereixo que primer les confiteu amb oli d’oliva verge, un all esclafat i mitja fulla de llorer a uns 130º C. Acte seguit, quan aquestes estiguin ben confitades, les escorreu i just a l’hora de servir-les, tendrem l’oli verge ben calent però sense fumejar (180º C) i tornarem a submergir-hi les patates fins que quedin ben rosses i cruixents. Les escorrerem i passarem per paper absorbent per eliminar l’excés de greix i, si es vol, es condimentarem amb pebre bord de tap de cortí, salsa brava, etc.
Vagi de gust.
Interessant article a l’edició digital del diari El País referent al festival Film & Cook!
http://www.elpais.com/articulo/cultura/Fotogramas/fuego/lento/elpepucul/20110311elpepucul_7/Tes
Iniciada és la Quaresma,
ara toca dejunar.
Posem-hi tots un poc d’esma,
i cuinem amb bacallà!
(imatge extreta de la web xtec.es)
Ha arribat la Quaresma, època en què tots aquells que volen (ara ja no és obligatori, com abans!) fan dejuni de carn durant set divendres. Per ajudar, doncs, els dejunadors, us proposo una recepta fàcil i molt gustosa a base de peix (i, més concretament, de bacallà): bunyols de bacallà.
BUNYOLS DE BACALLÀ
Ingredients:
Pasta de fregir:
5 g de llevadura de forner
2 cullerades soperes d’aigua freda
100 g de farina de força
1 vermell d’ou
1 cullerada sopera d’oli d’oliva
1 all picat
1 cullerada sopera de julivert picat
Dissoldrem la llevadura dins l’aigua. A continuació, mesclarem la resta d’ingredients (s’ha d’aconseguir una consistència similar a la de les «natilles»). Si queda molt espès, hi afegirem dues cullerades més d’aigua. Cobrirem la mescla amb un pedaç, i la deixarem tovar 40 minuts.
Marinar el bacallà:
900 g de coa de bacallà dessalat (cal tallar-lo a tires de 5 cm x 1cm)
1/2 llimona sucada
1 cullerada sopera d’oli d’oliva
1 cullerada de cafè de pebre bord
Mesclarem el bacallà tallat a tires amb l’oli i el pebre bord, i el deixarem marinar uns 40 minuts. Després, passarem les tires de bacallà d’una en una per la pasta d’arrebossat i les fregirem en una paella amb oli d’oliva calent.
Ja tenim a punt els bunyols! Bon profit!
Aquest passat cap de setmana (concretament, diumenge) va sortir a l’Última Hora un article de M.Morro que es feia ressò de la imminent arribada del primer aniversari del mercat cobert d’Inca. Sempre des de l’òptica del consumidor, em sembla que el balanç que pot fer-se d’aquesta primera etapa és força positiu: d’una banda, pot destacar-se que els diferents comerciants que hi tenen paradeta ens ofereixen la possibilitat d’adquirir producte de la terra (així, per exemple, el peix que en Mateu ven a la seva peixateria és, en aproximadament un 80%, de procedència autòctona, i en Sebastià de la carnisseria ha estat el primer de vendre carn de xot amb denominació local). D’altra banda, l’existència d’aquesta opció de compra ha enriquit molt el panorama comercial inquer, i ha augmentat les possibilitats d’oci del poble (anar a fer una volta pel mercat i prendre un refresc al bar sempre és una experiència interessant i enriquidora). A més, personalment he de destacar que el mercat (més concretament, els seus responsables) m’ha ofert la possibilitat de fer dues (de moment!) tandes de classes de cuina amb uns resultats immillorables (vegeu fotos a continuació). Per a mi, per tant, aquest primer any mereix una bona nota.
