De gallina, d’ànnera, de guatlla i fins i tot algun d’indiot hem arribat a servir a casa nostra, i és que aquest ingredient és imprescindible al nostre rebost. Una font de nutrients tant per a plats salats com a dolços i això sí, tenim predilecció pels que són de pagès, ous arribats de la nostra finca o comprats de pagès per convicció pròpia.
A aquest post parlarem d’aquest súper aliment i descobrireu anècdotes, curiositats i més, llegeix, llegeix.
Pel que fa a la mida dels ous de gallina, aquests es diferencien en tres categories, talla S, M, L I XS, pujant d’uns 53 grams els més petits fins a 73 grams o més els grossos, però sapigueu que la mida no és tant important com el pes del mateix, ja que les receptes i la ingesta de proteïna, minerals i vitamines per unitat variarà.
Curiositats:
- Si un ou és fresc, no sura, i si puja fins a dalt valdrà més que el descarteu.
- Sabeu que de mitjana consumim 168 ous a l’any perhom. Jo particularment crec que més …
- Dites: Es diu que la gallina vella fa bon brou, però la jove és qui pon millors ous 😉
Cremós de patata i bacallà amb vermell d’ou entomatigat
Ou de pagès estrellat amb carxofes, faves, pèsols i sobrassada
Per què comptem els ous per dotzenes?
La resposta és matemàtica: 12 és un número que té més divisors que 10. En èpoques d’escassetat era més pràctic demanar un quart de dotzena (3 ous), un terç de dotzena (4 ous), mitja dotzena, o fins i tot, una sisena (2 ous). De comptar-los per desenes només podria ser per dos … Com han canviat les coses malgrat la crisis, no?
Ou cruixent de pagès amb bolets, llangonissa i espinacs
La meitat dels ous de gallina presents als aliments processats que ens mengem prové de gallines engabiades, malgrat són prohibides a la comunitat europea.
Es comercialitzen ous morenos (70%) i blancs (30%) i l’única diferència entre ambdós és aquesta , el color, per la resta i venint de mateixos sistemes productius, seran exactament iguals.
El consum dels ous en tants per cent ho podem classificar així: el 53 % es ven per a consum particular, el 10 % o gasta la indústria i el 37 % restant es despatxa al sector de la restauració
El DNI dels ous, saps el que menges o compres?:
0ES64010496
El primer número en vermell fa referència a:
- 0… Producció 100% ecològica
- 1… Fa referència a gallines camperoles, criades en llibertat a l’aire lliure
- 2… Gallines criades en llibertat, però sota cobert
- 3… Fa referència a gallines engabiades
El segon i tercer dígit són el codi de país, ES: Estat Espanyol.
La resta de dígits són el codi d’origen, que identifiquen el productor, la província, el municipi i el codi particular de la granja.
Segons Fracua, els ous es conserven perfectament fora de la nevera més de 20 dies, potser un mes. A l’estiu sí que serà millor guardar-los a la nevera perquè la clara no sigui tan líquida.
El rendiment posador anual d’una gallina és:
- Gallina industrial: 294 ous a l’any
- Gallina bío: 250 ous a l’any
- Gallina bankiva, originària del Sudest Assiàtic: 40 ous a l’any
Truita de faves parades
Ou de pagès al plat amb sobrassada i crema de bolets, i patata palla
Història:
La llegenda negra de l’ou, als passats anys 80 i 90, que alertaven sobre una dieta rica en greixos saturats, minivitzaven la ingesta d’ous, per temes de colesterol bàsicament, a 2 setmanals o fins i tot suprimir-los de l’alimentació, (tal com l’oli d’oliva, però que en parlarem a un altre post). Però al canvi de segle, i gràcies a estudis fets amb instruments de més precisos, s’ha comprovat que l’ou té una relació entre àcids grassos insaturats i saturats molt favorable; és per tant un aliment cardiosaludable. Per tant, una persona que segueixi una dieta normal i equilibrada pot menjar-ne entre 4 i 5 a la setmana (no tots el mateix dia), i en una dieta vegetariana fins a 7 o 8.
Sapigueu també que el fet de fregir un ou no fa que n’augmenti el colesterol, a no ser que ho fregim amb mantega o saïm. I sobretot, si ho fregim amb oli d’oliva heu d’evitar que aquest es cremi.
Informació bestreta de les revistes:
- CUINA 2018 n 212
- BEEF
La recepta
PASTÍS DE PATATA
Amb varia i ou de pagès
Ingredients:
- Patates de Sa Pobla
- Varia
- Ou de pagès
- Formatge maonès
Elaboració:
- Tallarem a làmines fines uns 300 g de patates i les potxarem, és a dir, les fregirem dins oli d’oliva a una temperatura aproximada de 130º C.
- Bullirem 300 g més de patates amb la pell, uns 45 minuts. Les pelarem en calent i en farem un puré rústic amb forquilla, un bon raig d’oli verge i sal.
- Saltejarem uns daus de varia i unes fulles trinxades d’espinacs; que mesclarem amb el puré de patata.
Muntatge i acabat:
- Folrarem un motlle que pugui anar al forn amb les làmines potxades de patata, i a dins hi disposarem el puré de patates amb espinacs i varia, tenint cura de preparar un clotet al centre que serà allà on hi posarem el vermell d’ou, i ho enfornarem 10 minuts a 180º C.
- Col·locarem el vermell d’ou amb formatge maonès espolvoretjat per sobre i ho tornarem enfornar 2 minuts més a 180º C.
I a servir! I teniu present que si sou vegetarians, amb el simple fet de prescindir de la varia tendreu un plat fàcil i divertit.
Que vagi de gust!