De gallina, d’ànnera, de guatlla i fins i tot algun d’indiot hem arribat a servir a casa nostra, i és que aquest ingredient és imprescindible al nostre rebost. Una font de nutrients tant per a plats salats com a dolços i això sí, tenim predilecció pels que són de pagès, ous arribats de la nostra finca o comprats de pagès per convicció pròpia.

A aquest post parlarem d’aquest súper aliment i descobrireu anècdotes, curiositats i més, llegeix, llegeix.

Pel que fa a la mida dels ous de gallina, aquests es diferencien en tres categories, talla S, M, L I XS, pujant d’uns 53 grams els més petits fins a 73 grams o més els grossos, però sapigueu que la mida no és tant important com el pes del mateix, ja que les receptes i la ingesta de proteïna, minerals i vitamines per unitat variarà.

Curiositats:

  • Si un ou és fresc, no sura, i si puja fins a dalt valdrà més que el descarteu.
  • Sabeu que de mitjana consumim 168 ous a l’any perhom. Jo particularment crec que més …
  • Dites: Es diu que la gallina vella fa bon brou, però la jove és qui pon millors ous 😉
IMG_2690

Cremós de patata i bacallà amb vermell d’ou entomatigat

Photo 4-4-17 13 42 45

Ou de pagès estrellat amb carxofes, faves, pèsols i sobrassada

 

Per què comptem els ous per dotzenes?

La resposta és matemàtica: 12 és un número que té més divisors que 10. En èpoques d’escassetat era més pràctic demanar un quart de dotzena (3 ous), un terç de dotzena (4 ous), mitja dotzena, o fins i tot, una sisena (2 ous). De comptar-los per desenes només podria ser per dos … Com han canviat les coses malgrat la crisis, no?

OU CRUIXNET

Ou cruixent de pagès amb bolets, llangonissa i espinacs

La meitat dels ous de gallina presents als aliments processats que ens mengem prové de gallines engabiades, malgrat són prohibides a la comunitat europea.

Es comercialitzen ous morenos (70%) i blancs (30%) i l’única diferència entre ambdós és aquesta , el color, per la resta i venint de mateixos sistemes productius, seran exactament iguals.

El consum dels ous en tants per cent ho podem classificar així: el 53 % es ven per a consum particular, el 10 % o gasta la indústria i el 37 % restant es despatxa al sector de la restauració

El DNI dels ous, saps el que menges o compres?:

0ES64010496

El primer número en vermell fa referència a:

  • 0…  Producció 100% ecològica
  • 1…  Fa referència a gallines camperoles, criades en llibertat a l’aire lliure
  • 2… Gallines criades en llibertat, però sota cobert
  • 3… Fa referència a gallines engabiades

codis-ous-gallina1

El segon i tercer dígit són el codi de país, ES: Estat Espanyol.

La resta de dígits són el codi d’origen, que identifiquen el productor, la província, el municipi i el codi particular de la granja.

Segons Fracua, els ous es conserven perfectament fora de la nevera més de 20 dies, potser un mes. A l’estiu sí que serà millor guardar-los a la nevera perquè la clara no sigui tan líquida.

El rendiment posador anual d’una gallina és:

  • Gallina industrial: 294 ous a l’any
  • Gallina bío: 250 ous a l’any
  • Gallina bankiva, originària del Sudest Assiàtic: 40 ous a l’any
untitled3

Truita de faves parades

ou

Ou de pagès al plat amb sobrassada i crema de bolets, i patata palla

Història:

La llegenda negra de l’ou, als passats anys 80 i 90, que alertaven sobre una dieta rica en greixos saturats, minivitzaven la ingesta d’ous, per temes de colesterol bàsicament,  a 2 setmanals o fins i tot suprimir-los de l’alimentació, (tal com l’oli d’oliva, però que en parlarem a un altre post). Però al canvi de segle, i gràcies a estudis fets amb instruments de més precisos, s’ha comprovat que l’ou té una relació entre àcids grassos insaturats i saturats molt favorable; és per tant un aliment cardiosaludable. Per tant, una persona que segueixi una dieta normal i equilibrada pot menjar-ne entre 4 i 5 a la setmana (no tots el mateix dia), i en una dieta vegetariana fins a 7 o 8.

Sapigueu també que el fet de fregir un ou no fa que n’augmenti el colesterol, a no ser que ho fregim amb mantega o saïm. I sobretot, si ho fregim amb oli d’oliva heu d’evitar que aquest es cremi.

Informació bestreta de les revistes:

  • CUINA 2018 n 212
  • BEEF
  • GOOGLE

 

La recepta

PASTÍS DE PATATA

Amb varia i ou de pagès

patata

Ingredients:

  • Patates de Sa Pobla
  • Varia
  • Ou de pagès
  • Formatge maonès

Elaboració:

  1. Tallarem a làmines fines uns 300 g de patates i les potxarem, és a dir, les fregirem dins oli d’oliva a una temperatura aproximada de 130º C.
  2. Bullirem 300 g més de patates amb la pell, uns 45 minuts. Les pelarem en calent i en farem un puré rústic amb forquilla, un bon raig d’oli verge i sal.
  3. Saltejarem uns daus de varia i unes fulles trinxades d’espinacs; que mesclarem amb el puré de patata.

Muntatge i acabat:

  1. Folrarem un motlle que pugui anar al forn amb les làmines potxades de patata, i a dins hi disposarem el puré de patates amb espinacs i varia, tenint cura de preparar un clotet al centre que serà allà on hi posarem el vermell d’ou, i ho enfornarem 10 minuts a 180º C.
  2. Col·locarem el vermell d’ou amb formatge maonès espolvoretjat per sobre i ho tornarem enfornar 2 minuts més a 180º C.

I a servir! I teniu present que si sou vegetarians, amb el simple fet de prescindir de la varia tendreu un plat fàcil i divertit.

Que vagi de gust!

 

INGREDIENTS , RECEPTA # , , , , ,
Share: / / /

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *