Aquest és un dolç fregit semblant a les bunyetes de la Catalunya Nord, a les merveilles franceses, als pestiños andalusos, a les orecchie italianes o als pescajons de Gascunya, la Vall d’Aran i el Pallars. Vaja, que és una recepta que es troba, amb diferents matisos, arreu dels Països Catalans, a Portugal i per tota la conca mediterrània fins a Grècia i el seu origen, evidentment, com tots els anomenats dolços de pella, bunyols de forat inclosos, és de reminiscència àrab.
Ingredients:
- 30 g saïm
- 30 g sucre pols
- 150 ml llet
- 4 ous
- 500 g farina
Elaboració:
Mescleu tots els ingredients dins d’un bol amb les mans ben netes, fins que us quedi una massa relativament llisa, compacta i que no s’enganxi als dits i deixau-la reposar uns 30 minuts tapada amb un pedaç.
Prepareu boles d’uns 25 g i aprimau-les amb l’aprimador (procureu que us quedin tan primes com sigui possible) i fregiu-les amb oli d’oliva ben calent. Fregiu-les per ambdós costats i ja veureu com s’estufen i fins i tot es bofeguen. Traieu-les i espolsau-les amb sucre pols o regau-les d’una bona mel artesana.
Opcionalment, també podreu afegir a la mescla matafaluga o un raig d’anís, ratlladura de cítrics i fins i tot un polsim de canyella.