El vi ranci és un vi sec tradicional que envellit amb oxidació adquireix unes característiques pròpies de tast i un color d’or vell.

Nosaltres empram el vi ranci, bàsicament, per a cuinar i com no, la nova carta de tardor, que ja n’hem començat a fer-ne algunes proves i tasts hi anirà ben regada.

L’elaboració del vi ranci comença després de la fermentació dels sucres del raïm, quan es realitza un envelliment oxidatiu en ambients d’humitat molt reduïda. Normalment aquest procés és el conegut com a sol i serena, continuat per un envelliment mínim d’un any en envàs de roure, on s’assoleix una elevada concentració d’alcohol, entre 15% vol i 22% vol.

El vi ranci de criança té un envelliment mínim de quatre anys. Com que el vi minva, cada any s’ha d’acabar d’omplir la bóta afegint-hi la quantitat que ha perdut. Tradicionalment els cellers hi destinaven la bóta més vella anomenada «padrina», «bóta del racó» o botall. A cada verema s’hi afegia vi novell que barrejat amb el vi vell adquiria ràpidament les característiques del vi ranci.

S’ha de diferenciar el vi ranci del defecte d’un vi rovellat, que s’ha tornat ranci degut a una oxidació ràpida per defecte del vi o per mala conservació.

Per a més informació us suggereixo consulteu aquesta entrada d’en Jordi Castells:

El bloc de Jordi Castells i Guasch

Que vagi de gust!

VISITES #
Share: / / /

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *